Contacta amb nosaltres

correu@cabrerademarpeldretdedecidir.cat

dimecres, 31 de març de 2010

REORDEU, CONFERÈNCIA DE PATRÍCIA GABANCHO A CABRERA DE MAR


L'escriptora Patrícia Gabancho serà a Cabrera de Mar el proper dilluns 5 d'abril en el marc d'una conferència-col·loqui que es farà a les set del vespre a la Sala Nova, dins el cicle promogut per la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir.

Us hi esperem.

JA PODEU LLEGIR LA CRÒNICA DE LA CONFERÈNCIA DEL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS A LA SALA NOVA

Ja podeu llegir la completa crònica d'Albert Botta sobre la conferència que va fer el Cercle Català de Negocis –el passat 26 de març–, que avui hem incorporat al post del 29 de març: 'Conferència del Cercle Català de Negocis a la Sala Nova'.

REUNIÓ SETMANAL, DIJOUS 1 D'ABRIL

La reunió setmanal de la palataformà tindrà lloc demà dijous, 1 d'abril, a les 7 del vespre, a la Sala Nova (plaça de l’Ajuntament, 5).

D'altra banda, el coordinador de la Comissió de Campanya, Sergi Vilalta, ens demana que li comuniqueu els qui vulgueu ser voluntaris. Entenem que els que veniu a les reunions sereu voluntaris, però més val que ho confirmeu per a evitar més endavant malentesos. L’adreça de confirmació és: sergivilalta25@hotmail.com.

dilluns, 29 de març de 2010

DILLUNS 5 D'ABRIL, PATRÍCIA GABANCHO A CABRERA DE MAR


L'escriptora Patrícia Gabancho serà a Cabrera de Mar el proper dilluns 5 d'abril en el marc d'una conferència-col·loqui que es farà a les set del vespre la Sala Nova, dins el cicle promogut per la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir.

La xerrada conclou el primer programa de propostes que s'han fet al municipi amb motiu de la consulta sobre la independència de Catalunya que es farà el diumenge 25 d'abril. Les altres dues conferències que s'han organitzat han anat a càrrec del Cercle Català de Negocis i d'Heribert Barrera.

Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) és una periodista i escriptora argentino-catalana.

És filla de l'intel·lectual argentí Abelardo F. Gabancho. Va estudiar la llengua catalana al casal català de Buenos Aires, on es va relacionar amb els dissidents, que eren independentistes i d'esquerres. Es trasllada a Catalunya un dia abans de complir 22 anys per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense Estat.

Ha publicat llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), història i urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet urbà. Està vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Col·labora en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i participa en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.

Patrícia Gabancho, amb l'assaig Crònica de la independència, va ser l'autora catalana en la categoria de no ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.

CONFERÈNCIA DEL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS A LA SALA NOVA




La independència seria un bon negoci per a Catalunya, com van demostrar els conferenciants del Cercle Català de Negocis (CCN), Albert Codinas i Joan Condins el passat 26 de març, durant el segon acte convocat per la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir.

Les xifres canten soles: 22.000 milions d'euros (60 milions d'euros al dia) és el dèficit fiscal del 2008, que suposen 12.000 euros per família de quatre membres a l'any o 3.000 euros per habitant de Catalunya a l'any.

Des del CCN també es va recordar que amb 68 diputats es pot proclamar unilateralment la sobirania des del Parlament de Catalunya i es van enumerar els avantatges que això comportaria per al nostre país. D'altra banda, també ens van mostrar la proposta del primer euro català.

Fotos: Feliu Vilalta.



CRÒNICA DE LA CONFERÈNCIA
Per Albert Botta


Inicia l’exposició n’Albert Codines, empresari de l’àmbit de serveis i organització d’esdeveniments, que desenvolupa la seva activitat fonamentalment al Baix Llobregat. Presenta el Cercle Català de Negocis com a grup de pressió i influència empresarial o lobbie, que d’ençà un any i mig, s’ha constituït amb la finalitat explícita de divulgar informació de xifres i dades econòmiques que mostren de forma aclaparadora que la independència és, en termes econòmics, tan convenient com necessària. Aquesta divulgació es fa en molts àmbits, alguns d’ells coincidents amb la tasca d’altres entitats com, per exemple, el Cercle Sobiranista http://www.cercleestudissobiranistes.cat/.

L’interès de l’exposició és oferir xifres en termes entenedors i fàcilment representables per als no iniciats sobre el que significa econòmicament la independència. Aquestes xifres provenen de fons estadístiques oficials, i el Cercle Català de Negocis les ofereix combinades i en termes representables en l’economia més immediata de les persones. Es poden trobar en el web http://www.ccn.cat/. [En aquest lloc hi ha molta més informació, amb estudis específics sobre distints àmbits de la realitat econòmica; val la pena conèixer-lo].

Així, assenyala que el dèficit fiscal (la diferència entre la recaptació de l’Estat i la inversió pública, en termes de flux monetari) és un 10% del PIB: aquesta desinversió dificulta sinó impedeix que la Catalunya pugui fer inversions (sanitàries, culturals, d’habitatge, etc.). Aquest 10% en detriment de Catalunya contrasta amb els desequilibris màxims interterritorials que es donen a Estats tan rigurosament ben portats com Alemanya (màxim 4%), Estats Units (màxim 2,5%), Canadà i Austràlia (max 2%).

Els representants de Catalunya no resulten decisius en els pressupostos generals de l’Estat, de forma que aquests pressupostos donen carta de naturalesa legal a l’espoli. En aquest punt es comenten unes gràfiques que mostren conjuntament com Catalunya, en relació al marc de l’Estat, amb el 16 % de la població i el 20% de la riquesa, suporta tanmateix el 24% de l’esforç fiscal; amb un total de 22.000 milions d’€ de sagnia en els pressupostos anuals (60 milions d’€ diaris). Aquesta desinversió s’agreuja amb la sempre incompleta execució de l’obra pública compromesa (en el quinquenni 2002-2007, només s’executà el 73,8%).

També en l’àmbit de les pensions es reflecteix aquest dèficit (per imposició del Pacte de Toledo): Catalunya aporta el 23,9 %, amb un saldo negatiu acumulat en el període 2004-2008 de 13.097 milions d’euros o, el que ve a ser el mateix, 175 € per persona al mes (és a dir, 2.450 € anuals). Com a conclusió, és fals que sense l’Estat Espanyol les pensions a Catalunya no es mantindrien; és objectiu que es pot cobrar més.

Altres exemples entenedors de l’espoli econòmic són el canal Segarra-Garrigues (que per 85 km costa 15.000 milions €), l’Eix Transversal (que es pot costejar amb 117 dies d’espoli), la possibilitat de fer diàriament 8 residències d’avis (segons la mitjana de cost), el ciclotró Alba (cost de 200 milions), la via d’ample europeu Lleida-Girona o la terminal T-1 (que es paga amb 21 dies) o, també, l’aeroport de Lleida (es paga amb 2 dies de dèficit -1.258 milions de cost-, amb l’afegit que és un aeroport rendible, en contrast amb els deficitaris com el de Ciudad Real, de cost 1.100 milions €).

Respecte les previsions del cost d’un Estat propi, es pot preveure unes necessitats de 1.000 milions d’€ per despeses de funcionament (una xifra a l’alça, si es tenen en compte exemples com ara els 650 milions Àustria). També, a tall de mostra, les ambaixades costen a Irlanda 180 milions, i el Cercle fa una estimació de 200 milions per les de Catalunya. Semblantment succeeix en àmbits com Recerca i Innovació, Sanitat, Educació, Habitatge protegit, etc.

En altres termes, el dèficit significa per cada família catalana una mitjana de 12.000 € anuals, això és, 1.000 € al mes, en unes aportacions que no tenen data de finalització. Aquesta xifra contrasta amb el cost que va comportar per família nordamericana el pla Marshall per a la reconstrucció d’Europa després de la Segona Guerra Mundial (164 € mensuals, durant 4 anys), la Unificació alemanya (980, durant 9 anys); per contra, l’Estat central detreu en els pressupostos del 2009 per família catalana 3.000 € . Els efectes empobridors del dèficit fiscal s’agreugen amb la crisi econòmica.

El jurista Miquel Àngel Gràcia és a càrrec de la segona part de l’exposició, fent present que “l’Estat Espanyol mana, legisla i recapta” i que “Catalunya ha de fer el que Espanya decideix”. L’Estatut estableix allò que l’Estat central permet a Catalunya; la Generalitat té les competències que l’Estat creu convenient. Per això les consultes ciutadanes confereixen legitimitat al refús de la imposició legal de l’espoli i de l’abús econòmic, com a resposta democràtica a una situació de desigualtat i, el que és el mateix, injusta. Les consultes evidencien que el sobirà és el poble, és a dir, que la titularitat de la sobirania és nostra.

Els catalans, enquadrats sota l’Estat Espanyol, ocupem la posició 12 en renda per càpita; ara bé, per ella mateixa, Catalunya puja al lloc 8è. Si a això s’hi afegeix la desaparició de l’espoli fiscal en una Catalunya no integrada a Espanya, pujaríem fins el lloc 4t , en funció de la riquesa, dels impostos i, per tant, del benestar social.

Per tot plegat, el CCN proposa un increment del 60% dels diners disponibles per impulsar les distintes polítiques educatives, d’infraestructures, de rebaixa d’impostos, etc., amb l’efecte multiplicador que aquest impuls general comporta. Altres dades significatives són les factibles rebaixes conjuntes del 20% de l’impost de societats, d’una reajustament anàleg a la baixa dels trams de l’IRPF, de la disminució del 80% de l’impost de successions, i un increment del 10% de les pensions.

La independència fiscal generaria un superàvit en la Caixa Catalana de la Seguretat Social (ara el 75% de les reserves s’obtenen de Catalunya), amb la qual cosa es podria crear un fons de previsió i garantia de les futures pensions (ara com ara, les prestacions de pensions s’abonen amb els ingressos de treballadors en actiu).

També per representar-se en termes concrets els avantatges de la desaparició de l’espoli fiscal, es pot contemplar una reducció de l’IRPF del 48,50%, i de la reducció de la quota a la Seguretat Social del 13,2 % Catalunya té un perfil social emprenedor i manufacturer, amb 650.000 empreses, amb un notable capital intel·lectual i humà de know-how, que li obre el mercat mundial i, per tant, la riquesa.

En canvi, ara com ara, les empreses catalanes perden competitivitat i s’empobreixen, per no poder disposar de la major part dels recursos que generen i que detrau l’Estat Espanyol. I està en joc quedar fora de les grans infraestructures de la distribució a Europa, és a dir, la continuïtat de la riquesa catalana. Tot això mostra que la independència és el millor negoci, la millor solució en termes econòmics i de prosperitat (és a dir, sense considerar altres possibles fonamentacions, com ara la realitat cultural, lingüística o els drets històrics)

Finalment, un possible full de ruta és el següent:

1. Enfortiment del lobbie empresarial. Un abandonament possibilista que permeti superar la realitat actual (els partits estan fent una tasca de contenció de la realitat).

2. Lobbie que informa i influencia els partits polítics sensibles a la realitat catalana (els partits han de definir-se respecte la sobirania o la dependència).

3. Proclamació unilateral de la sobirania pel Parlament de Catalunya

Val a dir que el CCN té els diaris El Punt i Avui com a instruments de difusió; el debat sobre la independència és al carrer i està a l’agenda política.

Cal deixar-se de les inèrcies de l’anar fent, i perdre la por com ho han fet els 28 nous Estats d’Europa que han aconseguit la seva independència en el S.XX, i els 4 que l’han assolit en aquest primer decenni del S. XXI.

En tot això pertoca recordar el paper obligat de l’exèrcit espanyol, integrat en la OTAN, ja que no pot girar-se contra ciutadans comunitaris (amb el risc sinó certitud de l’expulsió de l’Europa democràtica).

Les preguntes van girar entorn al cost i la concreció de bastir un Estat propi. Els aspectes burocràtics i de funcionament són factibles en Estats de la mida de Catalunya (Bèlgica, Àustria, Suïssa, Dinamarca...; per bé que també hi hagi a Europa Estats més reduïts, sense que aquesta consideració sigui rellevant).

Així mateix, una Espanya sense Catalunya i l’espoli econòmic que en fa, ha de deixar definitivament enrere la lògica de les subvencions i les colònies, i cercar la seva riquesa en la iniciativa i el coneixement, en sintonia amb la referència europea.

Finalment, es comentà el paper dels partits, que també són organitzacions amb vida pròpia que procuren mantenir mitjançant estratègies electorals i d’actuació. La fragmentació del creixent vot independentista mostra que aquesta és una opció pluripartidista, present en molts partits, minoritàriament o de forma més majoritària i, en altres per definir-se i articular-se. Per això cal demanar-se quins partits poden fer seva l’opció independentista i empènyer-los a les estratègies sobiranistes.

DISCURS DE PAU CASALS A L'ONU

A petició de J. Mir pengem el conegut missatge de Pau Casals a l'ONU perquè pogueu escoltar-lo de nou en uns moments en els quals té plena vigència.

http://www.youtube.com/watch?v=6KVX6fKxojk

dimecres, 24 de març de 2010

EMPRESARIS PER L'ESTAT PROPI


Divendres 26 de març, a les vuit del vespre, a la Sala Nova, conferència-col·loqui del Cercle Català de Negocis.

EMPRESARIS PER L'ESTAT PROPI

La viabilitat econòmica de la Catalunya Estat


20.15h. Recepció.

20.30h. Benvinguda, a càrrec del coordinador general de la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, Joan Maluquer.

20.40h. 'Dèficit Fiscal i Limitacions per al Desenvolupament Català', a càrrec del responsable de Relacions Institucionals del CCN, Albert Codinas.

21.40h. 'Avantatges d'un Estat Propi i Full de Ruta', a càrrec del Responsable del Grup de Suport del CCN, Joan Condins.

21.40h. 'L'esperança desfeta i el futur de Catalunya', a càrrec d'Albert Codinas.

21.45h. Torn de paraules.

REUNIÓ SETMANAL DEMÀ, DIJOUS 25 DE MARÇ

La reunió setmanal tindrà lloc demà passat dijous dia 25 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Nova (plaça de l’Ajuntament, 5). La reunió s’haurà d’acabar necessàriament a dos quarts de nou perquè a les nou hi ha una altra activitat a la sala. Us preguem, per tant, que hi sigueu ben puntuals.

També us recordem que l’endemà, divendres dia 26 de març, a les vuit del vespre, també a la Sala Nova hi haurà la presentació del Cercle Català de Negocis. Sobretot, no us ho perdeu.

dimarts, 23 de març de 2010

RECORDEU, EL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS A CABRERA DE MAR

L’entitat oferirà una conferència-col·loqui a la Sala Nova aquest divendres 26 de març, a les vuit del vespre, dins el cicle de xerrades convocat per la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir amb motiu de la consulta sobre la independència, el proper 25 d’abril.

El Cercle Català de Negocis (CCN) és una associació empresarial sense ànim de lucre que té com a objectiu final ser un lobby decisiu per l'assoliment d'un Estat propi per Catalunya en un horitzó a curt termini, entre unes i dues legislatures.

El formen lliurament empresaris, directius, professionals i autònoms que creuen que l'assoliment d'un Estat propi és la única alternativa per assegurar el futur del nostre teixit empresarial.

Està desvinculat de qualsevol opció política i només donarà suport a aquelles que d'una forma decidida i inequívoca, caminin cap a la consecució de l'Estat propi de la nació Catalana.

PROPERA XERRADA
AMB PATRÍCIA GABANCHO


El proper dilluns 5 d'abril, a les set del vespre, comptarem amb la presència de l'escriptora Patrícia Gabancho a Cabrera de Mar.

RECORDEU, EL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS A CABRERA DE MAR

L’entitat oferirà una conferència-col·loqui a la Sala Nova aquest divendres 26 de març, a les vuit del vespre, dins el cicle de xerrades convocat per la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir amb motiu de la consulta sobre la independència, el proper 25 d’abril.

El Cercle Català de Negocis (CCN) és una associació empresarial sense ànim de lucre que té com a objectiu final ser un lobby decisiu per l'assoliment d'un Estat propi per Catalunya en un horitzó a curt termini, entre unes i dues legislatures.

El formen lliurament empresaris, directius, professionals i autònoms que creuen que l'assoliment d'un Estat propi és la única alternativa per assegurar el futur del nostre teixit empresarial.

Està desvinculat de qualsevol opció política i només donarà suport a aquelles que d'una forma decidida i inequívoca, caminin cap a la consecució de l'Estat propi de la nació Catalana.

PROPERA XERRADA
AMB PATRÍCIA GABANCHO

El proper dilluns 5 d'abril, a les set del vespre, comptarem amb la presència de l'escriptora Patrícia Gabancho a Cabrera de Mar.

dilluns, 22 de març de 2010

AQUEST DIVENDRES, EL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS

El CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS oferirà una conferència-col·loqui a la Sala Nova aquest divendres 26 de març, a les vuit del vespre.

Us hi esperem.

RECORDEU també que dilluns 5 d'abril, a les set del vespre, comptarem amb la presència de l'escriptora PATRÍCIA GABANCHO.

SOBRE EL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS

Reproduïm aquest text que ens ha fet arribar Albert Botta sobre el Cercle Català de Negocis, entitat que oferirà una conferència aquest proper divendres 26 de març, a les vuit del vespre, a la Sala Nova.


http://www.cronica.cat/entrevista/Ramon-Carner/En-el-moment-que-shi-posin-els-empresaris-Catalunya-assolira-la-seva-independencia-amb-total-tranquil.litat

'En el moment que s'hi posin els empresaris Catalunya assolirà la seva independència amb total tranquil·litat'

Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis, una xarxa d'empresaris catalans organitzats per dur a terme iniciatives en favor de l'assoliment d'un Estat propi. Carner parla de l'importància de l'implicació de l'empresariat perquè s'assoleixi la independència i denuncia l'espoli fiscal que pateix Catalunya.

Per què neix el Cercle Català de Negocis?

El CCN neix quan un grup d'empresaris evidenciem que ja ens hem fet grans, que portem 25 anys treballant pel país des de diverses organitzacions, plataformes, alguns en partits o en càrrecs de responsabilitat i malgrat que hagin passat 25 anys el país cada vegada està pitjor, i vam constatar que el que feia falta és que hi hagi un looby, un grup de poder que recolzi la independència de Catalunya. Sense un grup de poder que recolzi l'Estat català mai arribarem a tenir-lo i aquesta és la intenció.

Vostè està convençut que sense un empresariat favorable a un Estat català és inviable la independència.

És inviable. A nosaltres algun historiador ens ha explicat que som aquesta fase del procés de la independència. La primera és aquella en que l'independentisme és un moviment estigmatitzat, radical, petit. La segona és aquella en que una part de la societat civil s'implica, creix, es creen plataformes. Aquesta segona fase han estat aquests dos tres anys en que ha estat bullint molt més l'olla i fins que els empresaris no es posen al davant d'aquest procés no s'arriba a la tercera fase i no s'assoleix la independència. Hi ha països en que els empresaris no s'hi posen i no s'assoleix. Nosaltres hem creat aquesta primera organització d'empresaris que treballen per la independència de Catalunya i encetem aquesta tercera fase del procés.

I aquestes tres fases que vostè diu s'han trobat en altres casos?


Sí, és un anàlisi fet per historiadors en altres processos independentistes en altres països del món. Per exemple a Noruega fins que els empresaris no es van posar al capdavant no va ser independent, i d'això fa 50 anys. Per tant Catalunya en el moment que s'hi posin els empresaris Catalunya assolirà la seva independència amb total tranquil·litat.

La quarta fase seria la classe política?

No, nosaltres entenem que el poder econòmic està per sobre el poder polític, actua de lobby a aquesta classe política que gestiona les nostres institucions. Per tant en la mesura que aquest poder econòmic estigui cohesionat i vagi en una direcció la classe política, que està per sota del poder econòmic, veurà cap on va la societat, cap on van els seus empresaris. L'empresari és la persona que inverteix en una empresa, en un país, que dedica hores a aquell projecte, crea llocs de treball. Si molts empresaris van en una direcció veuran que el poble va cap aquí, per tant nosaltres entenem que la classe política vindrà després que el poder econòmic s'hi posi. En aquest moments la gent està una mica confosa de veure que la classe política no avança gens, ha estat molt criticada perquè sembla que no fa la seva feina. En el moment que la societat civil i el poder econòmic vagin cap aquí, els polítics hauran d'actuar. No actua perquè no veu què és el que vol la societat al 100 per cent. EL nostre èxit és que en un any tenim prop 900 empreses que hi estan donant un suport, i fem actes cada setmana. Llàstima que les eleccions siguin d'aquí a cinc mesos perquè nosaltres en un any podem ser una associació molt potent a la que els polítics hauran d'escoltar.

La pregunta és clara. Què hi perden els empresaris catalans formant part de l'Estat espanyol?


Hi perden adonar-se que el món ha canviat, que ja no és aquell món del segle XIX en que el nostre mercat més proper era Espanya i que una relació amb Espanya era negoci pels catalans. Al segle XXI Espanya ja no és negoci, és pèrdua, perquè paguem cada any 22.000 milions d'espoli fiscal que no tornen aquí i que fan que cada vegada Catalunya sigui més pobra. El que hi guanyen és que tenir un país amb Estat propi, que serà competitiu perquè els 22,000 milions quedaran aquí, serem el segon país d'Europa en PIB per càpita, per darrera de Luxemburg, un país que tornarà a tenir confiança. La clau de l'economia és la confiança.

Si ara falla és perquè no n'hi ha.

Exacte. I per què la gent no té confiança? Perquè la gent no inverteix en un país que no depèn d'ell mateix, que sap que una inversió aquí no és tan rendible com una inversió en un altre estat i un país que podrem tornar a ser com hem estat els catalans. Els catalans som homes de comerç i homes lliures, són el trets fonamentals del nostres caràcter. En un món global, el món és nostre. Tornarem a tenir un Estat que dóna suport a les empreses, petites empreses compateixen amb multinacionals de butxaca. Podem ser competitius al món. Es tracta de ser competitius al món o de ser competitius per anar a vendre a Espanya. Qui domina l'economia domina la realitat, els catalans hem de dominar la nostra realitat i per tant, l'economia del nostre país. No pot ser que l'economia del nostre país estigui dominada per unes èlits que no són la realitat del país. La realitat del país som les petites i mitjanes empreses catalanes, les que treballem cada dia i sofrim aquest encaix, i per 20 o 30 grans empreses que els vagi bé aquest encaix, la majoria de les 600,000 empreses que hi ha a Catalunya en surten perjudicades i per tant, l'Estat propi és una situació favorable al 99% de les empreses catalanes.

Si tan negatiu és l'Estat espanyol per les empreses catalanes, com és que la majoria d'empresaris encara no donen suport a l'Estat propi?


Perquè la majoria d'empresaris catalans formen part d'aquesta generació de la por. A Catalunya va arribar la revolució industrial quan tocava, al segle XVII, amb petites fàbriques. Catalunya, fins al segle XIX tenia una petita industria i veia que el mercat proper era Espanya on no hi havia res. Si és el mercat proper i nosaltres tenim indústria, els catalans van pensar, encaixem amb Espanya, anem a vendre al mercat espanyol i així fem negoci. Això va ser la decisió de ser Catalunya vol ser el motor d'Espanya. Tant de bo els catalans d'aquella època haguessin dit que nosaltres volem ser, no el motor d'Espanya si no el motor de Catalunya, perquè aquest ser el motor d'Espanya ha estat un conflicte permanent durant tot aquest segle. El conflicte que teníem amb l'Estat espanyol el dia que nosaltres anàvem allà a fer negoci i no ho han vist bé, no han acceptat que Catalunya sigui aquest motor d'Espanya. I el dia que Espanya ha estat cada cop més rica i més moderna hi ha hagut menys negoci per Catalunya i el que està passant ara que, Espanya el que intenta és ser ell la capacitat industrial de la península i allunyar a Catalunya. Si no, per què al 1992 es va fer l'Ave Madrid- Sevilla i no el que els economistes deien que donaria la riquesa de l'eix Mediterrani connectant Barcelona, València i Lyon. Amb aquest Ave fa 20 anys hauríem prosperat molt, no els interessa, no volen que siguem el motor d'Espanya. Si vam decidir fer un Ave que suposava unes pèrdues de 1,500 milions cada anys en comptes d'un Ave de superàvit total és perquè només vol desenvolupar-se ell mateix. Aquests cent anys de conflicte hem intentat desenvolupar unes tècniques per anar fent la viu i viu i superar aquest encaix, unes tècniques de negociació que creiem que són arcaiques, com aquesta tècnica de peix al cove, de gestió per gestió. Són tècniques que els nostres polítics, davant la impossibilitat de dir de forma clara que això no va bé, han anat intentant fer avançar el país però no és la manera. Aquest conflicte ens porta a que Catalunya fa 15 anys era un motor d'Europa, ningú en parla avui. Ha baixat l'índex de competitivitat, s'està ensorrant i l'única solució és ser un Estat i que els beneficis i recursos que generem es quedin aquí.

Catalunya s'ha empobrit?

Sí. s'ha empobrit. La renta per càpita ha baixat, la pobresa ha augmentat i l'índex de competitivitat de les empreses a Catalunya ha baixat deu punts. És molt fort, i és la realitat econòmica del nostre país. El canvi és que els nostres polítics se n'adonin, com ha fet la societat civil amb les consultes populars, i que els nostres empresaris s'hi estan posant. Tots junts hem de retornar la confiança als catalans en el seu país, en tenir un país pròsper. I aquesta confiança només serà possible amb un Estat propi.

Vostè somia que algun dia s'hi afegiran Foment i PIMEC, o és demanar la lluna?

No. Fa un any, quan ens vam constituir vam anar a veure PIMEC, FemCat, vam anar a veure CECOT i ara hi hem tornat, a Foment no hi hem anat. Foment entenem que s'hi afegirà l'última tarda abans de la independència.

Per ara és impossible. Com La Vanguardia.

Sí, són els únics que l'últim dia s'afegiran al procés, però en canvi estem col·laborant amb la PIMEC en molts àmbits. I moltes seccions territorials estan treballant molt amb nosaltres i hi ha complicitats en molts àmbits d'estudi. Per tant entenem que van en bon camí.

Estem parlant de la més important en petites i mitjanes empreses.

Sí. Estem fent un estudi que sortirà publicat i es veu que el que estem dient no són bajanades. Són números freds, que es poden veure a la nostra web i que es poden analitzar.

Creu vostè que cada cop hi ha més empresaris que, per dir-ho d'alguna manera, estan sortint de l'armari.

Sí FemCat són les cent grans empreses més importants de Catalunya, que volen treballar per Catalunya. Fa un any ens van veure com uns il·luminats i, com que ells són uns dels que van pressionar molt per l'aeroport del Prat i van invertir en Spanair perquè consideraven que havia de ser un aeroport privatitzat, descentralitzat, ara veuen que Madrid no ha cedit res si se senten enganyats. Per tant ara ens han rebut d'una altra manera i davant un estudi que volem treballar ens han dit que col·laborarien. Per tant en aquest any han passat moltes coses i cada vegada més empresaris jo no diria que surten de l'armari si no que tenen il·lusió per construir aquest país perquè han estat d'alguna manera han estat enganyats. No han sortit abans perquè voler estar amb Espanya ens ha portat una guerra, tres dictadures, una postguerra. Una dictadura feixista de quaranta anys que ha deixat unes seqüeles molt importants que fa que els empresaris es quedin a casa. Ara recuperen la il·lusió del país perquè la única il·lusió és l'Estat propi.

Per tant, podríem concloure que Catalunya ja no és dependent del model espanyol?


Ja no és dependent. L'any 1931, Catalunya va proclamar la República Catalana i va haver de fer un pas enrere perquè el 80% de les vendes de Catalunya eren a Espanya, ara li venem un 25% però exportem un 35%. Per tant Espanya ja no és el mercat principal i va baixant, per tant en la mesura que els catalans tinguem un Estat propi que recolzi a les empreses serem un mercat competitiu i podrem anar a vendre al món.

Les grans empreses multinacionals veurien Catalunya com un nou mercat en cas que empreses espanyoles fessin boicot a Catalunya?


No tenim cap por al boicot. Si Espanya fes boicot a Catalunya, que no el farà nosaltres hem de fer boicot a Espanya.

Per què no el farà?


Perquè no pot fer-lo. Espanya pot intentar que alguna empresa no compri productes catalans, però els hauran de comprar a algun lloc. No ens compren perquè siguem catalans, ens compren perquè oferim un producte de qualitat, a bon preu i un servei ràpid. Hauran de buscar altres proveïdors, que comprin a França, Portugal, però veuran que els surt més car. Tenint en compte que si ells volen fer el boicot els catalans no ens quedarem callats, i també podem fer boicot al pernil de Jabugo, que el 80% es ven aquí. Quan es va fer boicot al cava, allò va ser molt beneficiós per les empreses del sector, perquè a Catalunya va augmentar la venda de vins catalans. Sabem molt bé que si ens fan boicot també en podem fer. No és cap amenaça.

Però a vegades hi juga.


S'hi juga sempre amb això, però la gent ha de saber que si ells ens fan boicot nosaltres també els n'hi podem fer, i els farem més mal nosaltres que no pas ells, perquè tenim el món per vendre. També cal tenir en compte les multinacionals. Les multinacionals acaben posant les seus a Madrid i pagant-hi els impostos. Amb un Estat propi posaran la seu a Barcelona i aquest conflicte les multinacionals no el volen. Si hi ha un conflicte els fons d'inversió marxen i Madrid es queda sense finançament. I aquesta és una mostra que no hi ha conflicte possible. Quan Putin va envair Georgia amb els tancs, els capitals de la borsa de Moscou van marxar i al cap de tres dies va ser el ministre d'economia rus va ser el que va fer acabar amb la guerra perquè estava enfonsant l'economia. Per tant no hi ha d'haver por a cap boicot.

El nou sistema de finançament ha solucionat alguna cosa?


No, el nou sistema de finançament no aporta a Catalunya els recursos que necessita.

O sigui, el dèficit fiscal segueix.


Segueix igual.

O sigui que no podem tirar coets.


El nou sistema de finançament s'ha carregat l'Agència Tributària Catalana, s'ha carregat moltes coses i continuarem sent una colònia espoliada d'Espanya.

En nou Estat català el sistema de pensions funcionaria millor?

Hi ha una espècie de rumor que corre entre els pensionistes que diu que en un nou estat no cobrarien la pensió. Això és completament fals, i hem calculat que en un nou Estat els diners que hi hauria per pensionistes permetrien fer una paga més. Les dotze pagues anuals més la paga de la independència.

Em podria donar alguna dada esfereïdora de la que la gent no és conscient.

La dada esfereïdora és l'Aeroport de Ciudad Real que ha fet Espanya. En aquest aeroport s'hi han gastat 1.100 milions d'euros i ha estat finançat per Caja Castilla la Mancha, que ha fet fallida. D'aquest aeroport surten tres avions a la setmana, 120 passatgers. Aquesta és una dada esfereïdora quan veus que la nova T1 ha costat 1,250 milions i en surten 60,000 cada setmana. Quina és la inversió que tindrà un retorn? I el de Castilla la Manchala caixa que el finançava ha fet suspensió de pagaments i el govern li ha hagut d'injectar 9,000 milions d'euros per rescatar-la. Una altra dada important, fa dos anys hi havia les manifestacions per l'ERO a la Zona Franca i el ministre Sebastián se'n va anar a negociar més inversions a París, en teoria per Zona Franca. Ara surt que el que va negociar és que el cotxe elèctric es faci a Palencia i Valladolid i l'Estat aporta recursos a aquestes dues plantes i Nissan Zona Franca deixada de França.

El ministre José Blanco va anunciar que, degut a la crisi, moltes de les inversions que s'havien de fer no es faran. Creu que patirem?


Molt. Això és l'espoli de l'espoli. Cada any anuncia a bombo i plateret les inversions que farà a Catalunya i se'n realitzen un 70%, en canvi a Madrid se'n fan més de les previstes. Catalunya en tindrà moltes menys, en canvi Madrid no baixarà tant. I davant d'això l'empresari català ha de veure que estem perdent pistonada i malgrat hi hagi patronals i cambres de comerç estancades al passat, cal que la nova generació, que no és la de la por substitueixi aquestes elits econòmiques.

Quins reptes té el CCN?

Crear molts associats, despertar les consciències dels empresaris i fer-los veure que el país ha d'iniciar una nova ruta, un nou model econòmic per no enfonsar-se. Ho assolirem a mida que siguem més finançant el CCN i créixer per poder fer campanyes per despertar consciències. Ara iniciarem la de la nòmina catalana, aquella eina, que juntament amb catedràtics de la UB, hem posat a la web perquè tothom pugui calcular la nòmina que cobraria en un Estat propi. Això ha de servir per despertar la classe treballadora, que també està acomodada.

Tenim una causa pendent que és sobiranitzar els sindicats.

Evidentment. Els sindicats avui en dia són unes administracions públiques laborals, reben recursos de l'estat. Al CCN nosaltres estem treballant amb recursos dels associats, m'agradaria que els sindicats visquessin de recursos dels associats, estaríem en igualtat de condicions.

Es coordina amb plataformes sobiranistes de la societat civil?

Sí. Es coordina amb tothom que treballa per la causa, tenim relacions amb Sobirania i Progrés, estem participant en l'organització de Barcelona Decideix, estem treballant amb López Tena i el Cercle d'Estudis Sobiranistes i la Coordinadora Nacional per les consultes populars i la Intersindical. Estem col·laborant amb totes les organitzacions que volen un estat propi, perquè si no no ens en sortirem.

Vostè creu que s'estan bastint uns fonaments?


Ara és el moment de la nostra generació, una nova generació que ha d'agafar les regnes del país. I la generació dels nostres avis, que van perdre la guerra, la dels nostres pares , que és la de la por, ara som nosaltres que hem de ser la de la llibertat. A nosaltres ens titllen de l'evolució natural del país des d'una perspectiva empresarial catalana, després de l'encaix amb Espanya hem d'assolir la de l'Estat propi. Hem de tornar a tenir una Catalunya optimista, perquè la gent optimista treballa, la gent cansada no. I l'optimisme és l'Estat propi. És al segle XXI quan els catalanistes necessiten als catalans.

APUNTS SOBRE LA CONFERÈNCIA D'HERIBERT BARRERA

Crònica


A continuació publiquem les notes que va aprendre el company Albert Botta sobre la conferència d'Heribert Barrera, el passat 19 de març a la Sala Nova.Conferència d’Heribert Barrera a la Sala Nova de Cabrera, 19 de març.

Heribert Barrera centra la seva exposició en la situació actual de Catalunya, el sentit de les consultes sobre el Dret a Decidir i la necessitat de participar-hi.

El moment actual és molt important pel futur del país —a desgrat que sovint això es digui en molts moments¬— perquè la situació de crisi econòmica obra pas a canvis estructurals, perquè no som un país normal, i perquè l’existència de Catalunya com a col·lectivitat nacional (sociològica, cultural, lingüística) té el perill de desaparèixer.

Des del fet històric de la pèrdua de les llibertats fa 300 anys, no hem trobat una fórmula d’encaix amb Espanya que preservi la nostra realitat cultural i lingüística. D’ençà finals del S. XIX hi ha hagut moltes temptatives de trobar aquest encaix, i totes han fracassat.

Aquests fracassos abans no tenien —més enllà de l’àmbit polític— gaire més transcendència, perquè la realitat social i cultural de Catalunya quedava inalterada: Catalunya podia sobreviure al fracàs polític i esperar temps millors. Com a referències històriques es poden esmentar la fructífera obra de Francesc Macià i el primer Estatut d’Autonomia (bo i les reticències de Madrid i els seus intents de recuperar les competències atorgades). Així mateix, el franquisme va ser, en bona part, un moviment contra Catalunya i la seva identitat; acabada la dictadura, l’obra del President Tarradellas va permetre tornar a enllaçar amb el reconeixement espanyol de la identitat catalana, reconeixement que portà al segon Estatut d’Autonomia.

Ara bé, un fracàs avui pot posar fi a la nostra identitat col·lectiva, portar-la a una lenta mort dolça i narcotitzada, mitjançant espanyolització creixent lingüística i cultural.

Davant d’això hi ha qui pensa que cal tornar a provar l’autonomisme, i no desistir-ne, bo i els fracassos anteriors. També hi ha qui presenta el federalisme com a possible sortida, tot i que a Espanya no hi hagi federalistes, més encara a l’hora d’acceptar els trets específics de Catalunya. Per tot això, a banda que aquestes opinions siguin respectables, l´única via per mantenir la llengua i la cultura és la independència. Per això és bàsic que la gent opini, convé que els polítics coneguin què pensa la gent a Catalunya.

En les properes eleccions de novembre d’enguany no quedarà clarament formulada aquesta opció (a CDC hi ha independentistes i al PSC també, però no són dominants, com tampoc ho són a ICV; a ERC en són majoria). D’aquí el ple sentit del referèndum sobre el Dret a Decidir que pregunti sense vaguetats si la gent desitja o no la independència. Per això la gent ha d’anar a votar el proper 25 d’abril.

Els resultats actuals mostren que l’independentisme creix. I el seu camí ha de ser el referèndum pacífic, sense plegar-se a la refractària legalitat espanyola, a una autorització de Madrid: fins i tot, mai que s’arribés a enviar la Guàrdia Civil per impedir el referèndum, es visualitzaria que l’ús de la força uneix Espanya. Aquest triomf moral donaria la legitimitat que porta a la independència. El referèndum es pot convocar per acord del Parlament de Catalunya.

Si aquest acord es produeix, si hi ha un govern prou fort que resisteixi les pressions de Madrid, Catalunya pot recuperar les llibertats. No creu que això passi en la propera legislatura, sinó quan hi hagi un estol o conjunt de parlamentaris que creïn aquestes circumstàncies.

El públic va aplaudir llargament el conferenciant i, tot seguit, es va obrir el col·loqui fent notar la precisió dels arguments i la modèlica claredat de l’exposició.

A la pregunta respecte la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, Barrera va manifestar que aquest tribunal no té independència política (no hi ha la necessària separació de poders) i, que al PP i al PSOE els interessa que no hi hagi sentència abans de les eleccions, perquè els inquieten les reaccions a la retallada dels elements més significatius de l’Estatut.

Ara bé, guanyar temps no és cap solució. Cal esperar una sentència ambigua, ben igual que ho és una Constitució que permet distintes lectures, a favor o en contra, segons la conveniència dels partits dominants. En aquestes condicions l’autonomisme ha quedat reduït a descentralització administrativa; el finançament mostra com l’ambiguïtat permet retallar aquelles perspectives més favorables a Catalunya.

D’aquí la situació d’urgència de la Catalunya actual: o solucionem aquests temes ara o no ho farem mai. Aquesta solució demana la legitimitat que dóna el referèndum. Aquesta legitimitat assenyala l’estratègia política a seguir: una majoria independentista al Parlament, un govern ferm, i uns partits units que posin els altres temes en un segon nivell.

Finalment, Barrera no veu possible un canvi favorable en la llei electoral que permeti escollir prioritàriament persones i no partits, atès que per modificar-la cal una majoria parlamentària de 2/3.

Albert Botta

diumenge, 21 de març de 2010

HERIBERT BARRERA APOSTA PER UN REFERÈNDUM A CATALUNYA COM A VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA


"Un referèndum a Catalunya seria la culminació de les consultes populars i el més aviat possible caldria anar a plantejar aquesta pregunta clara al poble català", va assegurar l'expresident del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, en la seva intervenció el passat divendres 19 de març a la Sala Nova, dins el cicle de xerrades convocat per la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir.

Per a Barrera, si les consultes demostren que la independència és important per a un gran número de catalans, "cal plantejar-se el camí cap a la independència, pacífic, amb un referèndum". El veterà polític també va assegurar que podria aconseguir-se "amb la unitat de les forces polítiques en una solidaritat independentista, per damunt de dretes i esquerres, però això no sembla possible amb els grups polítics actuals".

L'expresident del Parlament va reflexionar en la seva intervenció sobre com veu Catalunya en la situació actual i quines poden ser les seves opcions de futur. "La nació Catalana està en perill de desaparèixer i mai s'ha trobat una fórmula d'encaix amb Espanya. L'autonomisme no porta enlloc i per aquesta via Catalunya en tant que nació desapareix, és una mort dolça", va alertar. També va afegir que "a Espanya no hi ha federals des del segle XIX. Això ens porta al fet que no hi hagi altra via que la independència i aquí està la importància de les consultes per progressar en aquest camí".

D'altra banda, per a Barrera, una idea a destacar de les consultes és també que aquestes poden mostrar que hi ha gent que vol insistir en la relació amb Espanya i, en aquest cas, "caldrà fer-ho per veure el que pot passar".

Durant el torn de preguntes dels assistents a l'acte, el polític va explicar que pensava que la sentència de l'Estatut no sortiria abans de les eleccions catalanes de la tardor. "Serà ambigüa i retallaran totes les coses importants que crèiem havíem pogut aconseguir amb l'Estatut nou", va afirmar. També, per a Barrera, "a cada nou cens electoral, la proporció de nascuts a Catalunya disminueix i diposem de poc temps per integrar la població vinguda de fora".

L'expresident del Parlament va concloure la seva intervenció fent una crida a la participació a la consulta del proper 25 d'abril, tant dels que són sobiranistes com dels que no. "Vagin a votar el que creguin. Exerceixin el dret a decidir, principal essència de la democràcia", va afirmar.


PROPERA XERRADA-COL·LOQUI
AMB EL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS


El proper divendres 26 de març, a les vuit del vespre, a la Sala Nova, hi haurà una xerrada-col·loqui a càrrec del Cercle Català de Negocis.


Foto: Pere Rodríguez, Heribert Barrera i Joan Maluquer durant l'acte a la Sala Nova.

divendres, 19 de març de 2010

CONFERÈNCIA D'HERIBERT BARRERA, AVUI A LA SALA NOVA


L'expresident del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, serà avui a la Sala Nova, a les vuit del vespre, en el marc d'una conferència-col·loqui organitzada per la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir.

T'hi esperem!

dimecres, 17 de març de 2010

LA REUNIÓ SETMANAL, DIJOUS 18 DE MARÇ. DIVENDRES 19 DE MARÇ, HERIBERT BARRERA PARLARÀ A CABRERA DE MAR


La reunió setmanal de la plataforma serà aquesta setmana demà, dijous dia 18 de març, a les vuit del vespre, a la Sala Nova (plaça de l’Ajuntament, 5).

També us recordem que el dia següent, divendres dia 19 de març, a les vuit del vespre, també a la Sala Nova hi haurà la conferència-col·loqui amb Heribert Barrera, expresident del Parlament de Catalunya. Sobretot, no us ho perdeu.

JORNADES DE FORMACIÓ PER A VOLUNTARIS DE LA CONSULTA

Hem rebut aquest correu de la Coordinadora Nacional, que reproduïm a continuació pel seu interès:

Des de la Coordinadora Nacional, conjuntament amb les Comissions Locals, hem organitzat sis jornades de formació distribuïdes per tot el territori destinades als voluntaris que estem organitzant la Consulta sobre la Independència.

Els municipis i les dates en què es celebraran les jornades de formació són les següents:
- Dissabte 20 de març: Lleida (Ateneu Popular de Ponent c/ Pau Claris, 10, de les 11 a les 14:00h).

- Dissabte 27 de març: Sant Sadurní d’Anoia.

- Dissabte 27 de març: Reus.

- Dissabte 10 d’abril: Granollers.

- Dissabte 10 d’abril: Manresa

- Diumenge 11 d’abril: Girona

Totes aquestes jornades de formació tindran el mateix format: els voluntaris que hi assisteixin es distribuiran en quatre sales en les que es faran quatre sessions de formació simultànies. Cada assistent haurà d’escollir, doncs, a quina de les quatre xerrades vol anar.

Les quatre xerrades de formació seran les següents:

1. Campanya de participació i logística.

2. Gestió de voluntaris, aspectes jurídics, jornada electoral i protocol de seguretat.

3. Comunicació.

4. Sistema informàtic.

Hi podran assistir tots els voluntaris de les Comissions Locals que ho desitgin i us recomanem que aneu a la jornada de formació del vostre territori (o la més propera al vostre territori). Quan s’acosti la data de la jornada us anirem enviant tota la informació (emplaçament, horaris...).

Esperem trobar-nos-hi!

Ànims i endavant!

Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència

www.referendumindependencia.cat

dimarts, 16 de març de 2010

HERIBERT BARRERA PARLARÀ A CABRERA DE MAR


Dins els primers actes convocats per la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, amb motiu de la consulta sobiranista que es farà al nostre poble el proper 25 d'abril, aquest divendres 19 de març, a la Sala Nova, a les 8 del vespre, comptarem amb la presència del molt Honorable HERIBERT BARRERA, que oferirà als assistents una conferència-col·loqui.

ALTRES ACTES DEL MES DE MARÇ I ABRIL

- Divendres 26 de març, a la Sala Nova, a les 8 del vespre, la conferència-col·loqui anirà a càrrec del CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS.

- Dilluns 5 d'abril, a la Sala Nova, a les 7 del vespre, conferència-col·loqui amb PATRÍCIA GABANCHO.

En acabar tots els actes s'oferirà un refrigeri.

NECESSITEM VOLUNTARIS PER A LA CONSULTA DEL 25 D'ABRIL

Amigues i amics,

com ja sabeu, s’ha creat la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir per a convocar una consulta per decidir el futur de Catalunya per al proper dia 25 d’abril.

Ens adrecem a tots vosaltres per a demanar-vos-hi la col·laboració, tant sigui per als dies anteriors al 25 d’abril o per al mateix dia.

Per al dia 25 d’abril tenim la intenció de muntar diferents actes, i sense la presència de voluntaris controlant cada acte serà molt difícil de fer-ho.

Ens interessaria que ens comuniquéssiu si esteu interessats a col·laborar, i que ens indiquéssiu el dia i l’hora que hi podríeu ser presents.

Si només hi podeu ser el dia 25 d’abril alguna estona, també serà de gran ajuda.

Si hi esteu interessats, adreceu-vos mitjançant correu electrònic al coordinador de Campanya, Sergi Vilalta:

sergivilalta25@hotmail.com

Moltes gràcies.

divendres, 12 de març de 2010

ESCRIT DE MOSSÈN RAIMON CANALIAS

Opinió

Com a persona o ciutadà tinc dret natural a expressar els meus pensaments o manifestar les meves opinions.

Catalunya durant molts segles ha estat víctima d’una espoliació. Se li ha robat la seva nacionalitat.

1) Moralment: cal retornar-li el que se li ha pres.

2) Legalment: la cosa clama al seu amo (nota 1), i aquesta cosa són: el dret d’autogovernar-se, els costums, la ciència, l’art, l’hàbit de treball, el folklore, etc., és a dir tot el que dóna l’ésser d’un poble, tot el que fa una nació. Això és una veritat que no es pot discutir, de tal manera que no hi ha ningú que pugui aniquilar o contradir aquest dret. Mn. Cinto ho expressava molt bé en la seva obra èpica Canigó quan en l’epíleg diu: “Qui ensorra o alça els pobles és Déu que els ha creat”. Els creients ho atribueixen a Déu, els no creients a la naturalesa. Per als creients aquesta és la nostra doctrina.

3) Èticament: la naturalesa reconeix la propietat: la propietat dels catalans és la seva cultura, el seu pensament; tot el que hem dit: les seves idees filosòfiques, artístiques, poètiques, la seva llengua, en fi tot el que el català és capaç de fer o de pensar: això és el que ens marca com a poble o nació; d’aquesta manera la nacionalitat es fonamenta en la justícia i el dret, no en la política.

Cal evitar dir que la nacionalitat de Catalunya és una política; això és fals. El català és una nació i això té els seus fonaments en el dret que consisteix a donar a cada u el que és seu. Encomanar el dret d’ésser un poble a una política, o és malèvol o és ignorància.

Mn. Raimon

Nota 1. Expressat en el dret romà en llatí: Res clamat domino. Clamat vol dir: crida, exigeix, vol.

REUNIÓ SETMANAL (12M)

La reunió setmanal de la plataforma tindrà lloc avui divendres dia 12 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Nova (davant de l’Ajuntament).

dimarts, 9 de març de 2010

MICROESPAIS DE LA PLATAFORMA A RÀDIO CABRERA DE MAR


Amb la col·laboració de Ràdio Cabrera de Mar hem enregistrat un microespai que dóna notícia de l'existència, les activitats i les opcions que hi ha per donar suport a la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, com a col·laboradors actius o bé econòmicament.

El microespai s'emet diàriament després dels informatius, quatre vegades al dia, aproximadament a les 00 h, 9h, 13 h i 19 h. Va acompanyat de la cançó "Campanes de llibertat", que va utilitzar-se com a música de referència de la consulta a Arenys de Munt.

MÉS ESPAIS A LA RÀDIO

Des de Ràdio Cabrera de Mar ens ofereixen també tres espais més, dos de 15 minuts dimarts i divendres nit i més temps, els dissabtes al matí, a les 11,30h.

Caldria algun voluntari que vulgui col·laborar per donar forma i contingut a aquests espais.

dijous, 4 de març de 2010

REUNIÓ SETMANAL DE LA PLATAFORMA (5 DE MARÇ), AMB L'ASSISTÈNCIA DE REPRESENTANTS D'ALTRES PLATAFORMES DE LA NOSTRA COMARCA

Com cada setmana, recordar-vos la reunió que tindrà lloc demà divendres dia 5 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Nova (davant de l’Ajuntament).

Us demanaríem que miréssiu d’assistir-hi ben puntuals, perquè comptarem amb la presència de Josep Tiana (coordinador de Decideix Llavaneres), Pilar Llongueres (coordinadora de Cabrils Decideix), Vicenç Valls (membre de Vilassar de Mar Decideix) i un representant per confirmar de l’Associació Alellenca pel Dret de Decidir.

És molt important que hi assistiu perquè, de l’experiència d’aquestes quatre consultes tan properes, podrem acabar de dissenyar el model de la nostra.

EL SÍ GUANYA AL MARESME AMB UNA PARTICIPACIÓ DEL 20%

La segona onada de municipis cridats a la consulta sobiranista del passat 28 de febrer va comptar amb quatre localitats del Maresme: Alella, Cabrils, Llavaneres i Vilassar de Mar. El Sí es va imposar per majoria, amb una participació que només va superar el 20% a Cabrils.

En el cas de Cabrils, es va comptar amb un 20.7% de votants sobre el cens previst. El Sí va obtenir 1.015 vots (93.6%); el No, 49 (4.5%); en Blanc, 13 (1.2%) i Nuls, 7 (0.6%). La votant més veterana del municipi, de 95 anys, que celebrava el seu aniversari, va dipositar la papereta al col·legi electoral de La Concòrdia i va ser homenatjada amb un ram de flors i uns records de la jornada.

A Vilassar de Mar, la localitat més gran del Maresme que participava al referèndum, la participació va ser del 18.72%. 2.705 vots van ser per al Sí (92.3%); 154 per al No (5.6%), 65 en Blanc (2.2%) i 4 de Nuls (0.1%). Els vilassarencs van disposar de cinc col·legis electorals. A més, hi va assistir l’observador internacional Francesco Sanfilipo del Partit Sard d´Acció (PSA), que després de visitar els col·legis electorals va ser rebut a l’Ajuntament. També va tenir lloc una de les tres proves de vot amb el DNI electrònic, però amb molt poca participació.

A Alella, la participació va ser del 17.8%. El Sí va endur-se 1.265 vots (88.9%); el No, 116 (8.2%); en Blanc, 31 (2.2%) i Nuls, 11 (0.8%). Aquest municipi va ser pioner en el vot electrònic. Els veïns que van participar en la consulta popular van poder fer-ho a través de la innovació, a partir d’un nou sistema de votació que consistia a validar el DNI i rebre a canvi un codi secret per poder emetre el vot sense papereta .

Finalment, al municipi de Sant Andreu de Llavaneres, va participar en la consulta un 14,23%. El Sí es va emportar 1.067 vots (93.1%); el No, 48 (4.2%); va haver 31 vots en Blanc (2.7%) i 0 Nuls (0.0%).

Els resultats generals de la consulta sobiranista del 28 F a Catalunya van ser de 56.128 vots a favor del Sí (92.0%), 2.986 pel No (4,9%), 1.677 en blanc (2.8%) i 186 nuls (0.3%). Van ser cridats a consulta els ciutadans de 80 municipis, a partir de 16 anys, inclosos estrangers empadronats.

Font: La Clau.