Cabrera Decideix 25A

CABRERA DECIDEIX A LA MULTITUDINÀRIA MANIFESTACIÓ DEL 10 DE JULIOL A BARCELONA

2010-07-11T12:47:00.014+02:00

Una quarentena de persones de Cabrera de Mar van participar amb Cabrera Decideix a la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional que el passat dissabte 10 de juliol va convocar més d'un milió de ciutadans catalans a Barcelona.

La presència multitudinària a la manifestació va dificultar que ens trobéssim: els allaus humans, la impossibilitat per moure's i que els mòbils no funcionen bé en aquest tipus de concentracions, van obstaculitzar que tots ens poguéssim reunir, però finalment més d'una vintena de cabrerencs i cabrerenques vam agrupar-nos i poder manifestar-nos amb la pancarta un parell d'hores, en un acte carregat d'emocions i reivindicacions. D'altres, però, també van participar a la manifestació però fora del grup.

Pel que fa a autoritats del nostre poble, la gran manifestació va comptar amb la presència de l'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà (GxC), a més de fins a cinc regidors de l'Ajuntament de Cabrera de Mar: dos d'Esquerra (Carles Rocabert i Joan Buxadé) i tres de CiU (Jaume Borràs, Jordi Mir i Elisabet Cusí). El coordinador general de Cabrera Decideix, Joan Maluquer, també va ser present a l'acte reivindicatiu.

Aquestes són algunes de les imatges de la nostra presència en aquest acte que sens dubte marca noves direccions en les legítimes reivindicacions nacionals catalanes.

CABRERA A LA MANIFESTACIÓ DEL 10 DE JULIOL

2010-07-08T09:44:00.003+02:00

- PUNT DE TROBADA “ CABRERA DECIDEIX “ :
EDIFICI LA PEDRERA ( PG. GRÀCIA – ROSSELLÓ )

- BARCELONA: 18 HORES.

- SORTIDA DES DE CABRERA:

• Bus ( C16 ): 16:30 h. o 17:00 h. Plaça la Fabrica

• Tren: 16:48 h. 16:51 h. o 17:18 h. Estació de Cabrera

• Cotxe: Punt de trobada Plaça la Fabrica a les 16:45 h.
Es prega a tothom que vulgui baixar amb cotxe amb places buides
que passi per aquest punt de trobada.

Ajuntament de Cabrera de Mar.

TOTS A LA MANIFESTACIÓ DEL 10 DE JULIOL

2010-07-05T13:48:00.001+02:00

Benvolguts amics i amigues,

us volem convocar a la manifestació de dissabte vinent dia 10 de juliol a Barcelona, impulsada per Òmnium Cultural.

Els ‘decidits’ de Cabrera ens trobarem davant de la Pedrera (cantonada passeig de Gràcia – carrer Provença) a les sis de la tarda amb la pancarta següent: “Cabrera de Mar també diu: SOM UNA NACIÓ. Nosaltres decidim.”

Us preguem que divulgueu tant com pugueu aquest missatge entre els vostres contactes i amistats, de manera que des de Cabrera puguem contribuir a aquesta gran manifestació, que promet ser històrica.

TOTS A LA MANIFESTACIÓ DEL 10 DE JULIOL A BARCELONA

2010-07-02T14:48:00.003+02:00

Cabrera Decideix està organitzant una anada conjunta dels ciutadans i ciutadanes de Cabrera de Mar i amics que el dia 10 vulguin participar en la manifestació a Barcelona en defensa del respecte i la dignitat de la nació catalana.

La intenció és quedar en un punt de la ciutat i anar tots plegats amb una pancarta que identifiqui el nostre municipi.

Properament us informarem del punt de trobada i us convidem a venir-hi a donar suport.

CRIDA DE VOLUNTARIS PER A MATARÓ DECIDEIX

2010-05-13T19:25:00.003+02:00

En Joan Baron ens ha enviat aquesta crida a voluntaris per als punts d’informació per a la consulta de Mataró del dia 20 de juny.

Informació sobre punts de vot anticipat

Benvolguts,

Tot seguit us fem arribar la relació de parades que d'ara i fins al 20 de maig restaran obertes cada dissabte i diumenge fins el proper 20 de juny a diferents punts de la ciutat. Per tal de garantir l'èxit del Referèndum i assegurar l'obertura de tots els punts informatius demanem que tots aquells que vulgueu participar en aquest procés us poseu ràpidament en contacte amb l'organització a través del següents mitjans:

- Telèfon: 661 16 11 29 / 647 71 57 13 / 616 41 24 61.

- Mail: matarodecideix@matarodecideix.cat.

- Seu central: C/Sant Josep, 18-20, Mataró.

DISSABTE 15 DE MAIG (i la resta de dissabtes)  

MATÍ : 

- Mercat de la Plaça de Cuba (9-12h)  

- Mercat de l'Escorxador (9-12h)  

- Mercat de Molins (9:30-12:30h)  

- Plaça Occitània (10h-13h)  

- Parc de Cerdanyola (10:30-13:30h)

- Pla d'en Boet (11:00h-14:00h)

TARDA  :

- Sant Sebastià (17-21h)  

DIUMENGE 16 DE MAIG  (i altres diumenges)

MATÍ:  

- Plaça Jordi Capell (10:30h-14:30h)   

TARDA-VESPRE:  

- Parc Central (18:00h-20:00h)

'CABRERA DE MAR HA DECIDIT'. IMATGES DEL DIA DE LA CONSULTA

2010-05-10T13:50:00.005+02:00

A través d'aquest link podeu accedir a les imatges enregistrades per Jordi Cuyàs el dia de la consulta a Cabrera de Mar, el passat 25 d'abril.

http://www.youtube.com/watch?v=IYi7S05p2NE

MISSATGE DE LA COORDINADORA NACIONAL PER LA CONSULTA

2010-04-28T19:14:00.000+02:00

Benvolguts/des companys i companyes,

Des de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència us volem agrair de tot cor el treball heroic que totes les Comissions Organitzadores locals i els més de 30.000 voluntaris i voluntàries heu portat a terme per fer possible la històrica jornada del 25A.

Ha estat una jornada molt dura d’organitzar, ho sabem. Totes i tots hem dormit poc, hem fet un esforç titànic i tot de forma altruista, guiats pel més elevat sentiment patriòtic. Diguem-ho clar, som un poble increïble capaç de gestes històriques!, i una vegada més ho hem tornat a demostrar. El camí de la llibertat està traçat i és gràcies a tots vosaltres que ho hem fet possible.

Les dades de la Consulta parlen per si soles sobre l’èxit aconseguit.

El total de vots acumulat és de 487.319 (232.000 el 25A), amb una participació global del 21% sobre el padró i del 23,6% sobre el cens oficial.

Quan encara “només” ha pogut votar un 37% del cens electoral, el Sí a la independència ja ha aconseguit 454.083 vots. Un resultat que supera en vots absoluts al que van aconseguir quatre dels sis partits polítics parlamentaris en les eleccions del 2006 (quan va poder votar el 100% del cens, fins a un 63% més de població que a la Consulta): ERC: 416.355 vots, PP: 316.222, IC: 282.693, Cs: 89.840.

Si analitzem les dades en % sobre el cens, el ‘SÍ’ aconsegueix quasi el 20% de vots sobre el cens, dada que també supera el resultat del 17’7% de vots sobre el cens aconseguit per CiU el 2006, així com el 15’5% aconseguit pel PSC!

Així és com estem aconseguint que l’horitzó i el nou consens del catalanisme deixi de ser l’Estatut per articular-se al voltant de la Consulta i del referèndum sobre la independència. Els catalans estem parlant clar: no volem més Estatut i ens igual la sentència del TC, volem autodeterminació i referèndum oficial i vinculant sobre la independència.

La Consulta va per bon camí, i les properes onades del 30 de maig a Sabadell, del 20J i del 10A a Barcelona, han de construir el darrer tram d’aquest camí anomenat llibertat.

Visca Catalunya!

Una vegada més moltes, moltes gràcies,

Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència

EL RESULTAT, VICTÒRIA ACLAPARADORA DEL SÍ

2010-04-26T01:12:00.006+02:00

Una alta participació sobre la mitjana i un bon resultat per al Sí per la independència, van marcar el balanç final de la consulta sobiranista a Cabrera de Mar.

Després de fer l'escrutini, es van comptabilitzar un total de 1.025 vots que suposen un 27,37% del cens de 3.745 possibles votants.

Els resultats, en concret, van ser els següents:

- Sí: 954 vots. / 93,08%.

- No: 43 vots. / 4,20%.

- En blanc: 28 vots. / 2,74%.

- Nuls: 0 vots.

D’altra banda, si agafem les votacions per edats, els majors de 18 anys van emetre un total de 1.001 vots. Pel que fa als votants d’entre 16 i 17 anys, van dipositar-ne a l’urna 17 i els ciutadans estrangers, 7.

Amb la lectura del resultat de vots, el coordinador general de la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, Joan Maluquer, va agrair la participació, la tasca de tots els voluntaris i el suport rebut tant per part de l’Ajuntament com de l’Església parroquial de Sant Feliu, en la persona de mossèn Raimon Canalias.

Es va poder acabar la jornada electoral cantant Els Segadors, prenent una copa de cava i menjant entrepans.

I AL FINAL, L'ESCRUTINI

2010-04-26T01:01:00.006+02:00

Després d'una intensa jornada, va arribar l'hora de l'escrutini. Seguint un procés rigorós, va procedir-se al recompte de vots. Aquestes imatges recullen alguns dels moments que van poder-se viure.

PEP RIERA NO ES PERD L'ESCRUTINI

2010-04-26T00:57:00.003+02:00

L'històric de la Unió de Pagesos i membre de la CUP de Mataró, Pep Riera, no va voler perdre's la consulta i va arribar a l'hora de l'escrutini.

Entre la nombrosa gent assistent, Riera va seguir el resultat final vot a vot.

TRES OBSERVADORS INTERNACIONALS, A CABRERA

2010-04-26T00:40:00.004+02:00

Els dos observadors internacionals que havien de visitar Cabrera de Mar no van arribar a les sis de la tarda, sinó una mica més tard i finalment van ser tres. Es tracta dels sards Davide Numa i Bustiano Cumpostu (president de Sardigna Natzione Indipendentzia) i Estíbaliz Ibáñez de Gauna (regidora d’Eusko Alkartasuna). A la foto: Numa, Ibáñez de Gauna i Cumpostu.

Els tres observadors van explicar-nos la seva experiència visitant les consultes d'altres localitats i van poder parlar amb nombroses persones presents, tot i que finalment, degut al seu retard dins el programa previst, no va fer-se un acte públic sinó solament una visita al col·legi electoral de l'Ajuntament.

EL PRESIDENT DE CiU A MATARÓ VISITA LA CONSULTA

2010-04-26T00:28:00.005+02:00

El candidat a l'alcaldia de Mataró en les properes eleccions municipals de 2011 i president de CiU a la capital del Maresme, Joan Mora, ha visitat el col·legi electoral de l'Ajuntament durant la tarda.

Mora, ha pogut veure de primera mà el desenvolupament d'una jornada electoral tranquil·la, cívica i amb nombrosa participació familiar.

TOTA LA JORNADA ELECTORAL, INTENSA EN PARTICIPACIÓ

2010-04-26T00:18:00.007+02:00

Durant tota la jornada, ha estat un flux constant de persones que han participat en la consulta sobre la independència al nostre municipi.

Aquestes imatges recullen la presència d'alguns dels votants que han exercit el seu dret a la tarda, així com dues instantànies de l'entrada del col·legi electoral i la plaça de l'Ajuntament.

L'afluència de vots ha tingut moments més intensos i d'altres de menys, però no s'ha aturat mai. Fins i tot, en els moments més baixos -com mostren les fotografies- va haver-hi nombrosos ciutadans.

ANDREU FRANCISCO, D'ERC, S'ACOSTA A LA CONSULTA DE CABRERA

2010-04-26T00:08:00.006+02:00

L'alcalde d'Alella i president d'ERC del Maresme, Andreu Francisco, ha visitat durant la tarda d'avui el col·legi electoral de l'Ajuntament de Cabrera.

Durant la seva estada al municipi, ha pogut reunir-se amb regidors i militants d'Esquerra de Cabrera com Joan Buxadé, Montserrat Artigas i Feliu Vilalta (Foto 1), així com parlar amb nombroses persones de l'organització de la consulta, com David Farell i Joan Rodon (Foto 3).

EL SÍ GUANYA A CABRERA DE MAR AMB UN 27,37% DE PARTICIPACIÓ

2010-04-25T22:01:00.004+02:00

Després de fer l'escrutini final, s'han comptabilitzat 1.025 vots que suposen un 27,37%.

- Sí: 954 vots. / 93,08%.

- No: 43 vots. / 4,20%.

- En blanc: 28 vots. / 2,74%.

- Nuls: cap vot.

Per edats, majors de 18 anys han estat 1.001 vots.

Entre 16 i 17 anys: 17 vots.

Estrangers: 7 vots.

UN 26,75% JA HA VOTAT

2010-04-25T19:31:00.003+02:00

A dos quarts de vuit ja havien votat 1002 persones, el 26,75% dels 3.745 possibles votants.

- 591 vots a l'Ajuntament.

- 179 al Pla de l'Avellà.

- 232 vots anticipats.

Total: 1002 vots que suposen el 26,75%.

Les properes dades que donarem seran ja les definitives.

JA ARRIBEM AL 24,8%

2010-04-25T18:31:00.002+02:00

Un 24,8% de ciutadans de Cabrera ja ha votat a dos quarts de set de la tarda.

Els vots recollits de moment són:

- 539 al col·legi electoral de l'Ajuntament.

- 158 al Pla de l'Avellà.

- 232 de vot anticipat.

En total són 929 vots i el percentatge és del 24,8% dels 3.745 possibles votants.

L'afluència de vot continua mantenint-se gradual i sense embussos.

21,52 % DE PARTICIPACIÓ

2010-04-25T17:02:00.002+02:00

Al tall de les cinc de la tarda, amb 806 vots emesos, el nostre municipi està al 21,52% de participació.

Els vots, de moment, són els següents:

- 445 al col·legi electoral de l'Ajuntament.

- 132 al col·legi electoral del Pla de l'Avellà.

- 229 de vot anticipat.

Total: 806 vots.

TROBADA AMB ELS OBSERVADORS INTERNACIONALS

2010-04-25T16:10:00.003+02:00

Els dos observadors internacionals que visitaran Cabrera de Mar seran finalment amb nosaltres a les sis de la tarda.

Es tracta de Bustiano Cumpostu (president de Sardigna Natzione) i Estíbaliz Ibáñez de Gauna (regidora d’Eusko Alkartasuna).

A dos quarts de set, a la Sala Nova, farem una xerrada amb ells, oberta a tothom que vulgui acostar-s'hi i intercanviar les seves opinions amb aquests destacats visitants a la consulta.

Mig centenar d'observadors internacionals segueixen de prop les consultes sobiranistes del 25-A a Catalunya

Destaquen la validesa democràtica del procés que avui celebren més de 200 municipis catalans.

La cinquantena d'observadors internacionals que participen aquest diumenge a les més de dues-centes consultes sobre la independència, n'han destacat la "validesa" democràtica.

Els representants de la cinquantena d'observadors internacionals han coincidit a destacar que la seva participació vol "ajudar modestament" a la iniciativa catalana i "validar" la transparència de la celebració, segons assegura Jean Guy Talamoni, cap del grup parlamentari de Corsica Libera de Còrsega.

Per la seva banda, Mariano Alava, tinent alcalde de la localitat alabesa d'Amurrio i membre d'Eusko Alkartasuna, explica que amb la seva participació ve a "aprendre" de la iniciativa catalana per poder desplegar-la al País Basc on des de fa temps i amb decisió s'està reivindicant el mateix objectiu "probablement no de la manera més encertada que es pot fer", assegura.

Un altre dels observadors, l'eurodiputat flamenc Jan Jambon, explica que a Flandes es miren aquest procés de molt a prop, malgrat les diferències de tempo del procés a cada país.

Els observadors internacionals s'han desplegat aquest diumenge a Girona, Figueres, Olot, Torredembarra, Lleida, Mollerusa, Balaguer, el Maresme, Igualda, Manresa, Montsià, la Seu d'Urgell, Pallars, Baix Camp, Valls, Conca de Barberà, Granollers i a última hora de la nit a Reus, on s'ha organitzat la central de dades de la consulta, segons ha informat la Coordinadora Nacional.

Font: Vilaweb.

EL PRESIDENT DE CiU-MARESME, VISITA CABRERA

2010-04-25T15:46:00.004+02:00

El president de CiU de la comarca, Xavier Badia, ha visitat el nostre municipi aquest amtí i ha pogut parlar amb representants de la plataforma Cabrera de Mar pel Dret a Decidir.

Badia, que també ha pogut veure de primera mà els referèndums a d'altres pobles de la comarca que avui també feien la consulta, ha agraït l'esforç de les persones de la plataforma per realitzar-la i també ha explicat que ha pogut constatar com on hi havia suport dels ajuntaments, els resultats de participació eren més alts.

A la imatge, el president de la formació nacionalista, amb els regidors i membres de l'equip de govern de CiU de Cabrera de Mar: Elisabet Cusí, Jordi Mir i Jaume Borràs.

UNA FESTA DE LA DEMOCRÀCIA PER A TOTES LES EDATS

2010-04-25T15:39:00.004+02:00

Mentre els majors de 16 anys poden exercir el dret a vot de la consulta, els més petits poden divertir-se amb els inflables.

A VOTAR, FINS I TOT EN BICI

2010-04-25T15:33:00.004+02:00

Entre els nombrosos ciutadans del nostre municipi que s'estan acostant a votar avui, hi ha hagut, fins i tot qui ho ha fet en bici, interrompent la seva activitat esportiva de diumenge, com pot veure's en aquesta imatge en la qual surten diversos cabrerencs que han participat en la consulta.

18,1% de PARTICIPACIÓ

2010-04-25T13:56:00.004+02:00

Al tall de les dues del migdia, la participació a la consulta era de 667 vots, un 18,1% dels 3.745 possibles votants.

Als dos col·legis electorals de l'Ajuntament s'han recollit 349 vots, 99 al Pla de l'Avellà i 229 de vot anticipat.

LA CONSULTA, TAMBÉ A RÀDIO CABRERA DE MAR

2010-04-25T13:53:00.005+02:00

L'emissora municipal, Ràdio Cabrera de Mar, emetrà informació de la consulta coincidint amb els informatius. En concret, a les dues del migdia, les set de la tarda i les dotze de la nit.

Podeu escoltar-la al 107.1 de l'FM.

UN POEMA PER A LA CONSULTA

2010-04-25T13:06:00.002+02:00

L'escriptora M. Roser Llopart, ens ha dut un poema que recollim a continuació:

CATALUNYA INDEPENDENT

Catalunya som tots nosaltres
és tot el poble català
tant treballadors com pagesos
gent de lletres i comerciants.

Nostra Pàtria és Catalunya
i la nostra llengua el català
som gent de seny i de lluita
siguem de poble o ciutat.

Ens agrada la nostra terra
amb gent de muntanya o de mar
doncs, tots estimem Catalunya
i la volem independent i gran.

Som com "l'efecte papallona"
que poc a poc tira endavant
doncs, som gent ferma i valenta
treballadors com no n'hi ha.

Catalunya és la nostra pàtria
i com el poble d'Arenys de Munt
avui defensem la Independència
que entre tots, en som un munt.

M. Roser Llopart i Trias

LA CONSTITUCIÓ CATALANA

2010-04-25T12:50:00.009+02:00

En Paco Rivière, de Cabrils (pacoriviere.cat) ha vingut a la consulta i ens ha mostrat una Constitució Catalana, com es pot veure a les fotos.

Diverses persones han pogut veure i fullejar el llibre.

TIMBALERS I GRAN AFLUÈNCIA DE PÚBLIC

2010-04-25T12:45:00.003+02:00

Al tall del migdia, la nombrosa assistència de ciutadans ha provocat aglomeracions en alguns moments al col·legi electoral de l'Ajuntament.

Mentre els més petits jugaven als inflables, els timbalers han posat música de fons festiva.

MÉS DE 500 CABRERENCS JA HAN PASSAT PER LES URNES

2010-04-25T12:39:00.003+02:00

Un total de 279 ciutadans ja havien votat a les 12.30h.

A l'Ajuntament s'han recollit 222 vots i 57 al Pla de l'Avellà.

Sumen un total de 279 vots, als quals cal afegir 228 de vot anticipat, que donen un total de 507 vots.

MOSSÈN RAIMON JA HA VOTAT

2010-04-25T12:15:00.002+02:00

Cap a les 12 del migdia, mossèn Raimon Canalies, ha exercit el seu dret a vot al col·legi electoral de l'Ajuntament, en un moment en què eren nombroses els ciutadans de la localitat que s'han acostat a les urnes.

ACTIVITATS DURANT LA CONSULTA

2010-04-25T11:48:00.006+02:00

Des de primera hora del matí que s'estan fent activitats de dinamització al voltant de la consulta, com una xocolatada per a tothom i inflables per als més petits.

ELS PRIMERS POLÍTICS EN VOTAR

2010-04-25T11:43:00.004+02:00

Els primers polítics en votar durant la jornada de consulta han estat Jordi Mir, regidor de CiU, al col·legi electoral de l'Ajuntament i Robert Mas, exregidor del PP, que ho ha fet a Centre Cívic del Pla de l'Avellà.

EL COL·LEGI ELECTORAL AL PLA DE L'AVELLÀ

2010-04-25T11:36:00.005+02:00

Nombrosos ciutadans i ciutadanes del municipi s'han acostat al col·legi electoral del Pla de l'Avellà des de primera hora del matí.

A la foto, els membres del col·legi electoral del Pla.

L'ORGANITZACIÓ, A PER TOTES

2010-04-25T11:17:00.003+02:00

Un grup de voluntaris de la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir està facilitant la consulta als ciutadans i ciutadanes del municipi des del primer moment.

MÉS IMATGES DELS PRIMERS VOTANTS

2010-04-25T11:06:00.011+02:00

Des de primera hora del matí, gent de totes les edats s'ha anat acostant a les urnes.

A LES 18'30h, XERRADA AMB ELS OBSERVADORS INTERNACIONALS

2010-04-25T11:03:00.004+02:00

Per canvis d'organització, els dos observadors internacionals que visitaran Cabrera de Mar seran finalment amb nosaltres a les sis de la tarda.

Es tracta de Bustiano Cumpostu (president de Sardigna Natzione) i Estíbaliz Ibáñez de Gauna (regidora d’Eusko Alkartasuna).

A dos quarts de set, a la Sala Nova, farem una xerrada amb ells, oberta al públic que vulgui acostar-s'hi.

Us hi esperem!

ELS PRIMERS VOTANTS

2010-04-25T10:59:00.004+02:00

Imatge dels primers votants només obrir el col·legi electoral de l'Ajuntament.

RESULTATS DE VOTACIÓ DE LA PRIMERA HORA

2010-04-25T10:45:00.002+02:00

Després d'obrir a les nou del matí els col·legis electorals a l'Ajuntament i al Centre Cívic, al Pla de l'Avellà, nombrosos ciutadans de Cabrera han acudit a la consulta. En concret, a les 10 en punt havien votat un toal de 60 persones. D'aquestes 60, 49 ho han fet a l'Ajuntament i 11 al Pla de l'Avellà.

Les votacions han transcorregut amb tota normalitat. En paral·lel s'han organitzat actes d'animació a l'exterior dels col·legis electorals, com inflables o xocolatada i s'han reglat roses als primers votants.

CABRERA DE MAR,ARA ÉS L'HORA DE DECIDIR

2010-04-25T10:43:00.005+02:00

Opinió

Article escrit el 24 d'abril de 2010.

A l’hora de valorar la feina feta i abans que s’obrin els col·legis electorals d’aquest diumenge 25 d’abril, cal dir que ha estat una campanya agraïda per la complicitat que l’equip organitzador ha detectat amb la majoria de la població. Gent diversa, de tota mena, ha estat amatent als nostres missatges, a la nostra insistència per a recordar-los que demà diumenge tenen una cita molt important en la història de Cabrera i, per extensió, de Catalunya.

És cert que la intransigència, la curtesa de mires, l’obcecació dels que no voldrien que el poble s’expressés lliurement, perquè —diguem-ho clar— no creuen en la democràcia, ha tret el nas en la nostra campanya: divendres 16 d’abril ens vam llevar amb les quatre pancartes del girador del Sindicat, de la carretera d’Agell i de davant l’Hostal esquinçades. Però vam saber capgirar la situació: tots els cabrerencs (i, de retruc, els vilassarencs que agafen l’autopista o vénen a Cabrera) van poder contemplar passant amb el cotxe la ignomínia dels esquinços i els pedaços en què s’havien convertit unes pancartes que deien respectuosament: “Vota! 25 d’Abril. Cabrera Decideix.”

Vet ací un senyal d’intolerància. Nosaltres lluitem amb paperetes de vots, ells amb navalles i ganivets. Potser és el moment de recordar que l’assagista valencià Joan Fuster havia patit dos atemptats amb bombes a casa seva, a Sueca, víctima de la intolerància dels que no accepten la diferència i, encara menys, que aquesta diferència s’arribi a manifestar. És del mateix Fuster la sentència: “Tota política que no fem nosaltres, es farà contra nosaltres.” Això vol dir que ha arribat l’hora de manifestar-nos democràticament, d’exposar simplement la nostra opinió. A qui fa por saber què pensem?

L’equip d’organització, a través de totes les seves comissions, ha fet un gran esforç que ja s’ha traduït en 229 vots anticipats, un 6 % del cens. N’hem d’estar satisfets i, tal com hem intuït en les meses de vot anticipat que hem desplegat aquests darrers caps de setmana, és un bon auguri amb vista als resultats de participació de demà.

Votem en senyal de democràcia!

Joan Maluquer i Ferrer

Un dels dos coordinadors generals
de Cabrera de Mar pel Dret de Decidir

TEXT EXTRET DEL FULL PARROQUIAL DE SANT FELIU DE CABRERA

2010-04-25T10:41:00.002+02:00

Opinió

Oració per la Mare de Déu de Montserrat*

Aquesta setmana, concretament dimarts dia 27, celebrem una festa de la Mare de Déu —Montserrat—, aquella dona santíssima que els cristians —els catalans concretament— sempre hem tingut com a exemple i patrona de la nostra terra. El dia de la romeria, el mes de març passat, en acomiadar-nos li vam fer una llarga oració; record i renovació d’aquella pietat que sempre la gent de casa nostra hem tingut per ella.

Ara que aquests dies la nostra terra ha estat tan vilipendiada, porquejada i humiliada, després de passar anys i més anys sense saber si som “poble, colònia o esclaus”, ara que se’ns ha negat sense cap humanitat els drets més elementals de poble, el dia de la seva festa els fidels d’aquesta terra, en la qual tantes filles porten el seu nom, no giraran els ulls cap a Ella amb una oració per a dir-li: “Senyora de Montserrat, defenseu d’enemics espirituals i temporals aquesta terra catalana que teniu encomanada”?

Mn. Raimon

* Text extret del Full Parroquial de Sant Feliu de Cabrera, núm. 819 (25 d’abril del 2010).

SEGUEIX LA CONSULTA A CABRERA A TRAVÉS DEL BLOC DE LA PLATAFORMA

2010-04-24T19:10:00.004+02:00

Demà, des del moment en què s'obrin les portes dels dos col·legis electorals fins al tancament i l'escrutini amb el resultat, anirem informant, en temps real i a través del bloc de la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, de les dades de participació, les opinions i les informacions del referèndum.

Per estar al dia de la consulta, connecta't al nostre bloc:

www.cabrerademarpeldretdedecidir.cat.

HA ARRIBAT EL DIA, VOTA!

2010-04-24T19:01:00.003+02:00

Demà, 25 d'abril, el nostre municipi celebra una consulta impulsada per la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, en el marc d'una nova onada de referèndums a Catalunya.

Trobaràs un col·legi electoral a l'Ajuntament i un altre al centre Cívic del Pla de l'Avellà.

No et quedis a casa i vine a votar!.

OBSERVADORS INTERNACIONALS VISITARAN CABRERA DE MAR

2010-04-23T12:20:00.001+02:00

Aquest diumenge 25 d'abril, durant la jornada de consulta tindrem dos observadors internacionals de dos quarts de cinc a les set de la tarda:

Bustiano Cumpostu (president de Sardigna Natzione) i Estíbaliz Ibáñez de Gauna (regidora d’Eusko Alkartasuna).

Els dos observadors tenen un acte a Calella i diumenge al migdia un altre a Teià. A Cabrera, ens acompanyaran durant la jornada electoral i conversarem amb ells a la sala de premsa.

Cabrera de Mar pel Dret de Decidir

Albert Calls, Portaveu de la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir www.caberademarpeldretdedecidir.cat

OBSERVADORS INTERNACIONALS VISITARAN CABRERA DE MAR

2010-04-23T12:13:00.004+02:00

Aquest diumenge 25 d'abril, durant la jornada de consulta tindrem dos observadors internacionals de dos quarts de cinc a les set de la tarda:

Bustiano Cumpostu (president de Sardigna Natzione) i Estíbaliz Ibáñez de Gauna (regidora d’Eusko Alkartasuna).

Els dos observadors tenen un acte a Calella i diumenge al migdia un altre a Teià. A Cabrera, ens acompanyaran durant la jornada electoral i conversarem amb ells a la sala de premsa.

COM VOTAR ANTICIPADAMENT?

2010-04-23T10:07:00.004+02:00

Aquelles persones que vulgueu votar anticipadament perquè diumenge no hi sereu, podeu fer-ho de la següent manera:

AVUI, hi ha MESES DE VOT ANTICIPAT als punts següents:

- Davant la Llibreria: de dos quarts de cinc a les sis.

- A la plaça Nova, davant de Can Roig: de sis a vuit.

- Al col·legi Pla de l’Avellà: de dos quarts de cinc a dos quarts de sis.

- Al parc de la Nova Cançó del Pla de l’Avellà: de dos quarts de sis a dos quarts de vuit.

- A la biblioteca Ilturo: de set a dos quarts de nou.

Demà, DISSABTE, seran:

- A la plaça de l’Ajuntament: d’onze a una del migdia.

- Al camp de futbol: de dos quarts de dotze a les dues.

- A la piscina municipal: de les onze a les dues.

- A l’església de Sant Feliu: de tres quarts de vuit a tres quarts de nou.

Una altra opció és POSAR-SE EN CONTACTE AMB UN FEDATARI perquè quedeu i poder emetre el vot. Nombroses persones de la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir són fedataris durant aquests dies.

REUNIÓ DE VOLUNTARIS

2010-04-20T17:27:00.000+02:00

Dijous dia 22 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Nova (plaça de l’Ajuntament, 5), us convoquem a la reunió de voluntaris per tal de concretar les tasques de cadascú, els horaris i donar les indicacions que facin al cas.

Sou pregats de venir-hi o, si us és impossible, de fer-nos saber l’horari de què l’organització podria disposar de vosaltres.

Si teniu coneixement d’algú que no tenim apuntat però estaria disposat a col·laborar el dia 25, feu-lo venir, perquè ens cal molta gent.

Fins dijous.

TEXT DEL FULLET FINAL DE LA PLATAFORMA, QUE S'HA REPARTIT CASA PER CASA

2010-04-20T11:37:00.005+02:00

Referèndum sobre la independència de Catalunya

El dia 25 d’abril del 2010 serà una data històrica per a Catalunya. A 193 municipis, i gràcies a la iniciativa i el treball de milers de voluntaris, s’organitza un referèndum que permetrà expressar si volem que Catalunya sigui o no independent. 3.730 persones de Cabrera hi tenen dret a vot.

Més enllà del sentit del vot, perquè tan legítim i català és votar sí com votar no, o votar en blanc, és important fer valer la nostra opinió. Davant de qüestions que afecten el present i el futur hem d’evitar, per sobre de tot, la indiferència. Per això és important votar, perquè ningú no pugui decidir per nosaltres.

En democràcia, un petit gest, com és votar, esdevé poderós. És la manera més educada, pacífica i cívica de fer sentir la pròpia veu. La pràctica de la votació és la forma assenyada de decidir quin ha de ser el nostre futur.

Per això és important saber

—Que pot votar tothom que tingui 16 anys o més i estigui empadronat, sigui quina sigui la seva nacionalitat.

—Cal votar amb el DNI i en la població que hi consta com a lloc de residència, i si es resideix en una altra cal acreditar-ho amb el volant d’empadronament.

—Les persones sense DNI han de portar la targeta de residència, on consti l’adreça, o el passaport del país d’origen. Si no hi consta l’adreça, l’han d’acreditar amb el volant d’empadronament. Han de dur també la targeta sanitària.

—No es recollirà cap dada dels votants, ni el nom ni l’adreça, només es registrarà a l’ordinador el número del DNI o el de la targeta sanitària per a evitar la duplicació de vots. El número s’esborrarà quan finalitzi el recompte de vots.

—Es pot votar de manera secreta i amb plenes garanties anticipadament, mitjançant voluntaris que recolliran aquests vots anticipats, fent de correu.
Durant els dies previs a la votació del dia 25, no deixeu de comentar, parlar o consultar sobre la pregunta d’aquest referèndum amb els amics, els familiars i les persones que tingueu a prop. És una gran oportunitat per a decidir. Si hi ha una participació alta, la resta de catalans, els partits, els governs català i espanyol, la comunitat internacional i els mitjans de comunicació catalans i d’arreu tindran en compte el resultat.

La pregunta

Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?

Moltes persones del nostre poble ja han fet pública la seva opinió. Són persones que representen la societat diversa i plural de Cabrera. Moltes vegades, entre nosaltres, i de manera privada i pública, hem debatut aquesta qüestió. Ara, tots i cadascun de nosaltres tenim l’oportunitat de respondre-la. Sabrem què decideix una part significativa de Catalunya. Vota!

Manifest

El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per l’Assemblea General de l’ONU el 1966 i ratificat i assumit per l’Estat espanyol el 27 de juliol del 1977 diu textualment en el seu article 1: «Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.»

Una primera Resolució del Parlament de Catalunya (1989) ja anunciava que «l’acatament del marc institucional [...] no significa la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals». Una segona resolució (1998) afirmava: «El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat.»

Els signants expressem amb la publicació d’aquest Manifest el nostre ple suport al Referèndum sobre la independència de Catalunya que se celebrarà el 25 d’abril al poble de Cabrera de Mar i a algunes altres poblacions de Catalunya. Pensem que ja no és hora de reivindicar el dret a l’autodeterminació. Ha arribat l’hora d’exercir-lo. I, en democràcia, el poder real és el vot.

Per això, cridem tots els ciutadans del poble de Cabrera de Mar, sigui quina sigui la seva procedència, a exercir des de la llibertat el dret de vot en el Referèndum que, amb les màximes garanties i tot el rigor jurídic, organitza la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir per al proper 25 d’abril.

Tens dret a votar si vols que Catalunya sigui un Estat independent o si vols que continuï formant part d’Espanya.

No deixis que ningú decideixi per tu. Vota!

Persones de Cabrera signants del manifest:

Mn. Raimon Canalias, Albert Joan, Enric Bartrés, Joan Bonamusa, Albert Botta, Albert Calls, Teodor Cantariño, Salvador Coll, Josep Cortada, Albert Cusí, Jordi Garçon, Carme Godall, Carme Isarn, Dolors Jané, Jordi Maluquer, Maria Martín, Jaume Maynou, Josep M. Minguet, Francina Mínguez, Montserrat Noè, Joan Núñez, Alberto Ortega, Elisabeth Plass, Pere Ribosa, Isabel Riqué, Joan Rodon, Montse Sala i Martín, Sílvia Tarragó, Jaume Tomàs, Marc Tubert i Genís Vinyals

Joan Vilà i Carbonell, Jaume Borràs i Ferré, Carles Rocabert i Shelly i Antoni Carbonell i Reniu

Col·legis electorals

Ajuntament de Cabrera de Mar
Plaça de l’Ajuntament, 5

Centre Cívic Pla de l’Avellà
Carrer Joan XXIII, 1

Horari

De les 9 del matí a les 8 del vespre

Actes del dia 25 d’Abril

10:30 h. Torneig de bàsquet al Pavelló Municipal (CB Cabrera – AB Premià – CB Vilassar), categoria Mini.

12:00 h. Actuació musical d’Ssstrèpits, al centre del poble.

Inflables. Matí i tarda a la Pista Vella de Bàsquet i al Centre Cívic del Pla de l’Avellà.

Motos Harley Davidson passaran per la plaça de la Fàbrica i pel Centre Cívic del Pla de l’Avellà al matí.

Xocolatada per als primers votants a la plaça de l’Ajuntament i al Centre Cívic.

Vermut al migdia a la plaça de l’Ajuntament.

Una copa de cava al tancament dels col·legis.

Per a més informació

www.cabrerademarpeldretdedecidir.cat
correu@cabrerademarpeldretdedecidir.cat

L'ALCALDE DE CABRERA DE MAR, JOAN VILÀ, JA HA VOTAT

2010-04-19T10:25:00.009+02:00

Un destacat ciutadà del municipi ha participat ja en la consulta. L'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà (GxC), va assistir a l'acte popular d'ahir diumenge i va exercir el seu dret a vot anticipat, acompanyat de la seva esposa, Dolors Frisol.

GRAN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ DE L'ACTE POPULAR DEL DIUMENGE

2010-04-19T10:06:00.004+02:00

L'acte convocat per la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir va reunir ahir al matí prop de 300 persones en la recta final cap a la consulta que es farà el proper diumenge 25 d'abril.

Arròs a banda per als assistents i paraules de poesia amb la rapsoda Anna Maluquer, van donar forma a aquesta proposta de caire popular que va fer-se finalment a l'envelat i no a la Pista Vella per problemes climatològics.

A les dues imatges, un moment de l'acte i la intervenció dels coordinadors generals de la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, Joan Maluquer i Pere Rodríguez.

Fotos: Feliu Vilalta.

REUNIÓ ESPECIAL, AVUI 19 D'ABRIL

2010-04-19T10:01:00.000+02:00

Després de l’èxit de l’arròs a banda d’ahir diumenge (pel qual us agraïm la implicació i la bona organització), us convoquem a una reunió per a avui dilluns dia 19 d’abril, a les vuit del vespre, a la Sala Nova (plaça de l’Ajuntament, 5). A més de les qüestions urgents per tractar, procedirem a repartir els fullets de la bustiada final.

LA SENYERA, A l'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU

2010-04-18T10:18:00.006+02:00

Una senyera i una pancarta de la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir onegen des d'ahir dissabte a la façana de l'Església Parroquial de Sant Feliu.

Mossèn Raimon Canalies, que dóna suport a la consulta sobiranista de la nostra localitat, ens ha donat permís per penjar-les.

Bandera i pancarta són ben visibles al centre del municipi i recorden la consulta que es podrà fer el proper diumenge a Cabrera de Mar.

Foto: Feliu Vilalta.

ACTES DE VANDALISME CONTRA LES PANCARTES DE LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR

2010-04-16T14:01:00.002+02:00

La passada nit del 15 d’abril han estat destrossades quatre pancartes de la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir.

En concret, es tracta de dues pancartes que es trobaven penjades al giratori de l’entrada del poble, a la carretera d’Argentona, una altra a l’entrada al veïnat d’Agell i una quarta a la plaça del Poble. Anunciaven els actes convocats per la plataforma i la propera consulta sobiranista del 25 d’abril al municipi.

La plataforma ha denunciat els fets aquest matí a la policia local.

“Aquesta mostra d’intransigència d’algunes persones no aturarà el nostre ritme d’activitats i demostra que hi ha qui no accepta el joc de la democràcia i el dret a exercir-lo pacíficament”, ha assegurat el coordinador general de l’entitat, Joan Maluquer.

La plataforma es troba immersa, aquests dies, en una activa campanya per recollir el vot anticipat, en la recta de la consulta del proper 25 d’abril.

NECESSITEM VOLUNTARIS PER RECOLLIR EL VOT ANTICIPAT

2010-04-15T19:18:00.003+02:00

Tornem a fer una crida per demanar voluntaris pel vot anticipat, que podrà exercir-se al municipi fins al 24 d'abril mercès a la xarxa de voluntaris que són fedataris i el poden recollir. Penseu que des de la Plataforma necessitem la vostra col·laboració.

REUNIÓ SETMANAL DE LA PLATAFORMA, DIVENDRES 16 D'ABRIL

2010-04-15T19:15:00.002+02:00

Us recordem que demà divendres dia 16 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, hi ha reunió a la Sala Nova (plaça de l’Ajuntament, 5).

A la reunió de demà caldria retirar els tiquets per a l’arròs a banda de diumenge 18 d’abril. Si no, podríem tenir seriosos problemes logístics. Si algú no pot venir demà, però té previst d’anar a l’arrossada, que ens ho comuniqui al més aviat possible.

CARTA AL DIRECTOR D'ANTONI CARBONELL A L'AVUI

2010-04-13T19:59:00.005+02:00

Opinió

A suggerència de Joan Maluquer, reproduïm la carta al director que l'exalcalde de Cabrera de Mar, Antoni Carbonell, va publicar el diari Avui el dimarts 2 d'octubre del 2001.

https://docs.google.com/fileview?id=0BwVraIoH3mnWOWMyNjdiNDAtM2YzYy00ZGJkLWJlMDAtYzZkNDAzNjdmMDkw&hl=en

CATALUNYA A L'ONU

Avui crec que l'objectiu irrenunciable, el nostre nord, és sobirania, independència, plenitud política... Catalunya a l'ONU.

Arreu, i en tots els ordres de la vida, la llibertat és imparable. Ens omplim la boca amb el nom de Catalunya, però els catalans no en tenim ni la clau ni el duro. Quan es va fundar l'ONU eren unes 50 nacions, avui són prop de 200. S'ha d'assumir tot el passat, que ens condiciona per les patacades rebudes els últims 250 anys. Però ara votem i tenim Parlament... Tot depèn de nosaltres.

El problema de fons no és que Catalunya vulgui la plenitud política, que vulgui ser com les 200 que ja són a l'ONU. El problema real, vell, arcaic, és que encara hi hagi qui la vulgui sotmesa. Catalunya no podrà desenvolupar tot el seu potencial, alliberar totes les seves energies, mentre no tingui el món, l'ONU, com a sostre. Presentar com a solució objectius polítics diferents és ajudar a mantenir la forçada minoria d'edat política de Catalunya.

Diu que la victòria no té substitut: Catalunya a l'ONU, tampoc.

A. Carbonell Reniu

I AQUEST DIUMENGE, ARROSSADA A LA PISTA VELLA DE BÀSQUET

2010-04-12T16:11:00.005+02:00

Diumenge 18 d'abril, a la Pista Vella de Bàsquet, darrere l'Ajuntament.

-13.30h. PARAULES I ARRÒS A BANDA.

- Arrossada.

- Poesia catalana amb la rapsoda Anna Maluquer.

- Música amb la Big Band Valona de Sant Pol de Mar.

Preu 6 euros. Tiquets a l'Ajuntament o al Centre Cívic.

No t'ho perdis!

DEMÀ, REUNIÓ EXTRAORDINÀRIA

2010-04-12T15:57:00.003+02:00

Després de l’èxit de la botifarrada d’ahir, hem cregut que seria bo que ens reuníssim de manera extraordinària per parlar del vot anticipat i mirar d’establir una estratègia que ens pugui conduir als objectius que ens hem marcat de participació. Encara hi som a temps si ens hi impliquem de valent.

La reunió serà demà dimarts dia 13 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Nova (plaça de l’Ajuntament, 5) i tindrà una durada màxima d’una hora.

ÈXIT DE LA BOTIFARRADA PEL DRET A DECIDIR, AL PLA DE L'AVELLÀ

2010-04-12T15:48:00.003+02:00

La Botifarrada que la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir va convocar al Pla de l'Avellà ahir, diumenge 11 d'abril, va reunir nombroses persones en un acte en el qual va parlar el coordinador general de l'entitat, Joan Maluquer.

També, en clau lúdica i cultural, per completar la jornada, van actuar els bastoners i dos mags, com es recull en les diverses imatges preses per Feliu Vilalta que reproduïm sobre aquestes ratlles.

L'ESGLÉSIA EN EL MÓN. DIMENSIÓ MORAL DE LA REIVINDICACIÓ NACIONAL DE CATALUNYA

2010-04-12T15:35:00.007+02:00

Opinió

A suggerència de mossèn Raimon Canalies, publiquem aquest article d'Antoni M. Oriol.

[De la revista Documents d’Església (abril, pàgina 184 i ss) i que reprodueix el mateix escrit publicat a Catalunya Cristiana, edició del 31 desembre del 2009.]

L’Església en el món. Dimensió moral de la reivindicació nacional de Catalunya

Des del punt de vista de la Doctrina social de l’Església considero que les consultes sobre la sobirania de Catalunya constitueixen un fet que gaudeix de plena legitimitat moral per raó del passat (història), del present (vitalitat) i del futur (creativitat).

Ben lluny de sorprendre’ns, ens ha d’alegrar que moltes persones de sana intenció en el nostre poble es replantegin de nova manera les grans esperances d’assolir la plenitud nacional.

La independència de Catalunya, si bé no és possible immediatament, sí que ho és en un termini raonable. No de moment, per raons de tipus històric, sociològic, jurídic i moral, que no tinc cap inconvenient de reconèixer. Sí que ho és en un termini raonable perquè, d’una banda, la consciència de la personalitat nacional catalana és un fet en la història moderna del nostre país; i de l’altra, aquí i avui està adquirint un pes específic creixent en cada un dels àmbits enunciats, que reitero: històric, sociològic, jurídic i moral.

Dic “més endavant, sí”, perquè pot venir un temps —i, en part, ja ha arribat i és creixentment operatiu des de la Renaixença— que l’opinió pública la reclami pacíficament d’una manera raonada, persistent i majoritària. De moment, com a patriotes que vivim el nostre sentiment nacional, tenim l’obligació moral de contribuir al creixement d’aquesta conscienciació històrica. I això ho dic, no només com a ciutadà, sinó també com a prevere que conrea el camp de la teologia moral política i social.

Tinc plena consciència de fer-ho a títol personal, obert al diàleg, i d’acord amb les raons que visc basant-me en el magisteri pontifici sobre els drets i deures dels pobles; magisteri que procuro divulgar amb vista a enriquir la consciència col·lectiva dels nostre país. Justifico, doncs, aquesta posició amb clau político-moral de vivència i consegüent exigència dels drets i deures humans aplicats a l’àmbit col·lectiu, que ara ens ocupa.

Aquests drets ho són de l’home; no però de l’home considerat d’una manera merament abstracta, sinó concreta, històrica i vivencial, la qual enclou la vivència pàtria i nacional. La primera comporta la consciència agraïda d’haver nascut a la “terra dels pares”; la segona depèn de la convicció, de la pedagogia i de la utilitat social concreta.

Cal tenir present que Catalunya és una realitat “natural”, com ho són les persones, les famílies, el treball, l’autoritat social, la comunitat dels pobles. La nació entra en l’esfera del dret natural. La nostra nació és aquella societat que ens atorga la nostra identitat social. Per tant, posseeix un caràcter de medi generador que excel·leix per damunt d’altres característiques socials.

El nostre poble té dret a la seva vida nacional, és a dir, al conjunt operatiu i espiritualment unitiu dels valors de civilització que ens són propis i ens caracteritzen com a grup. La vida nacional és honor dels nostre poble i, com a tal, l’hem de promoure constantment en un clima de veritable llibertat.

Hem de continuar construint Catalunya en el marc d’una interdependència en el conjunt dels pobles hispànics i europeus, bo i sabent que aquesta gran tasca requereix un esforç intens i persistent.

Antoni M. Oriol.

LÓPEZ TENA NO POT ASSISTIR FINALMENT A L'ACTE DEL PLA DE L'AVELLÀ

2010-04-12T15:33:00.006+02:00

Tot i que estava prevista l'assistència d'Alfons López Tena a la Botifarrada del Pla de l'Avellà, per problemes personals de darrera hora no va ser possible comptar amb ell.

ALFONS LÓPEZ TENA, AL PLA DE L'AVELLÀ

2010-04-10T15:46:00.004+02:00

Demà, acompanyant-nos a la Botifarrada pel Dret de Decidir que es farà al Pla de l'Avellà, serà amb nosaltres Alfons López Tena, una més de les personalitats que amb motiu de la consulta sobre la independència de Catalunya estan visitant aquests dies el nostre municipi. Des del referèndum d'Arenys de Munt, López Tena ha estat una de les cares visibles de les consultes que s'estan fent arreu del país.

Alfons López Tena (Sagunt, 1957) és llicenciat en Dret per la Universitat de València (1979) i vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol entre el 2001 i el 2008. Notari des del 1983, ha exercit a Tàrrega (1983-1985), Xàtiva (1985-1988) i Barcelona (1988-1999). Va ser fundador del Fòrum Notarial i Vicepresident del Fòrum Notarial de Catalunya fins el 1999. És militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1989 i Conseller Nacional des del 1996 fins al seu nomenament com a Vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol a proposta de CiU. L'agost del 2007 va crear, junt amb n'Hèctor López Bofill, el Cercle d'Estudis Sobiranistes.

El seu currículum en el món jurídic és molt extens, començant com a notari de Tàrrega, Xàtiva i Barcelona. Fundador i directiu de la Subcomissió Jovenívola de l'Ateneu Mercantil i de la Falla King Kong. A la Facultat de Dret de València fundà la Junta Democràtica i del Consell de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. També ha sigut fundador i directiu de Fòrum Notarial, la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, pertanyent a l'Institut d'Estudis Catalans, i la Fundació Catalunya Oberta. President del Centre Comarcal de Cultura de l'Urgell.

Membre del Consell Social de la Facultat de Dret de la Universitat Ramon Llull-ESADE, d'Òmnium Cultural, del Grup Hayek, de Barcelona 2020, i del consell assessor d'Acció Cultural del País Valencià. Ha estat president de la Sectorial de Justícia, vicepresident de l'Agrupació d'Esquerra de l'Eixample, i conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya. Forma part del Comitè Executiu de la International Organisation for Judicial Training, i ha constituït la Comissió de la Veritat per investigar els crims de la dictadura al País Valencià.

Nomenat a proposta de CiU pel Congrés dels Diputats, vocal del Consell General del Poder Judicial, on s'integra en les Comissions d'Escola Judicial, Relacions Internacionals, Igualtat de Gènere, i de relacions amb el Ministeri de Justícia i les Comunitats Autònomes.

PRIMERA VOTANT DE CABRERA

2010-04-10T11:14:00.005+02:00

Pocs minuts després d'obrir l'urna del vot anticipat, la Marie-Pierre Jules s'ha convertit en la primera votant de la històrica consulta sobiranista que es farà al nostre municipi el proper 25 d'abril.

JA TENS LA SAMARRETA DE LA PLATAFORMA?

2010-04-10T10:58:00.008+02:00

A la imatge, el coordinador general de Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, Pere Rodríguez, amb dos dels voluntaris, llueixen la samarreta de la plataforma. Tothom qui vulgui la pot adquirir pel preu de vuit euros.

JA ES POT VOTAR A CABRERA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

2010-04-09T23:46:00.004+02:00

El vot anticipat per a la consulta sobre la independència de Catalunya ja podrà exercir-se a partir de demà al nostre municipi.

Tothom que tingui interès de votar, major de 16 anys, podrà exercir el seu vot, cas que vulgui fer-ho abans del dia 25 d'abril, perquè no hi serà o senzillament ho prefereix així.

Demà, dissabte 10 d'abril, es podrà votar anticipadament als següents punts:

- Entre la llibreria i el forn de pa, al centre del poble, de 10 a 12 del matí.

- Entre Can Roig i la Plaça nova, de 12 a 2 del migdia.

També podrà votar-se anticipadament diumenge 11 d'abril:

- Entre la llibreria i el forn de pa, al centre del poble, de 10 a 12 del matí.

- A la zona del Centre Cívic del Pla de l'Avellà, de 13 a 16 h.

RECORDEU TAMBÉ QUE EL MATEIX DIUMENGE 11 D'ABRIL, AL PLA DE L'AVELLÀ, ES FARÀ UNA BOTIFARRADA PEL DRET A DECIDIR, AMB DIVERSOS ACTES I PROPOSTES CULTURALS I LÚDIQUES.

PROGRAMES D'ACTES BOTIFARRADA I ARROSSADA PEL DRET DE DECIDIR

2010-04-08T16:47:00.004+02:00

La BOTIFARRADA es farà diumenge 11 d'abril, al Centre Cívic del Pla de l'Avellà (c/ Joan XXIII, 1), amb el següent programa d'actes:

- 13.30h. BOTIFARRADA. Amanida, botifarra amb mongetes o patates, pa, aigua, vi, postres i cafè.

- 15.30h. MAG CRAK.

- 16.15h. BALL DE BASTONS.

Preu 5 euros. Tiquets a l'Ajuntament o al Centre Cívic.

I la setmana següent, diumenge 18 d'abril, a la Pista Vella de Bàsquet, darrere l'Ajuntament.

-13.30h. PARAULES I ARRÒS A BANDA.
Arrossada.
Poesia catalana amb la rapsoda Anna Maluquer.
Música amb la Big Band Valona de Sant Pol de Mar.

Preu 6 euros. Tiquets a l'Ajuntament o al Centre Cívic.

REUNIÓ SETMANAL DE LA PLATAFORMA, DIVENDRES 9 D'ABRIL

2010-04-08T16:46:00.003+02:00

La reunió setmanal de la plataforma tindrà lloc demà, divendres dia 9 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Nova (pl. de l’Ajuntament, 5).

El coordinador de la Comissió de Campanya, Sergi Vilalta (sergivilalta25@hotmail.com), ens demana que li comuniqueu quants tiquets voldreu per a la Botifarrada de diumenge dia 11 d’abril. Aniria bé que els agaféssiu el mateix dia de la reunió.

BOTIFARRADA I ARROSSADA A CABRERA, PEL DRET DE DECIDIR

2010-04-06T12:25:00.003+02:00

La plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, en la recta de la consulta el proper 25 d’abril i després de tres conferències (Heribert Barrera, Cercle Català de Negocis i Patrícia Gabancho), enceta ara un seguit d’actes de caire més popular.

Així, el proper diumenge 11 d’abril, a les dues del migdia, al Centre Cívic del Pla de l’Avellà, es farà una botifarrada popular.

Posteriorment, el diumenge 18 d’abril, a les dues del migdia, a la Pista vella de bàsquet, hi haurà una arrossada popular.

PATRÍCIA GABANCHO: "Hi ha una nova elit d’emprenedors i empresaris que assegura que estar dins d’Espanya és un mal negoci”

2010-04-06T12:20:00.007+02:00

L’escriptora i periodista Patrícia Gabancho va intervenir en un acte convocat per la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir a la Sala Nova, ahir, 5 d’abril. Tot i la data, Dilluns de Pasqua, van ser més d’una seixantena les persones que van assistir a la xerrada.

L’autora de Crònica de la independència, el llibre més venut el passat Sant Jordi, va afirmar que les consultes sobiranistes són “un moviment en xarxa social que és l’enveja d’Europa, on la participació social és molt baixa”.

Per a Gabancho, els referèndum promoguts des de la iniciativa popular, són, també, “una intel·ligent internacionalització del problema català” i “caldria la figura d’un català unversal que les defensés per projectar-nos”.

La xerrada de la coneguda periodista va tractar primer sobre l’escenari que han deixat 30 anys de transició. “Espanya sí que s’ha construït, segons els seus paràmetres, però Catalunya s’ha afeblit en aquest procés”, va assegurar Gabancho, per a qui “no ens estimen i ens expolien fiscalment”.

Un altre aspecte que va tractar-se en la conferència va ser el nou finançament. L’escriptora va explicar que cap de les comunitats autonòmes que cobren han passat a pagar amb aquest nou model i que “és un sistema de viure del conte”. En aquest aspecte, la periodista va afirmar que “ja hi ha una nova elit emprenedora i empresarial que assegura que estar dins d’Espanya és un mal negoci”.

D’altra banda, Gabancho va aprofitar la xerrada per avançar alguns dels aspectes del seu nou llibre: El retorn dels catalans, en el qual analitza “perquè Catalunya ha cedit i continua cedint i com ens han inculcat un subtil complex de culpa”, segons les seves pròpies paraules. L’escriptora també va destacar com s’està vivint “una consciència col·lectiva que és el retorn dels catalans”.

Gabancho va concloure la seva intervenció demanant el vot del dia 25 d’abril “pel testimoni, la democràcia i per marcar territori. No ens deixem convèncer pels partits amb promeses sinó pels fets, siguem exigents”, va afirmar, tot afegint que “espero que a les eleccions de novembre es noti el que estem vivint”.

Durant el torn de preguntes, que va ser molt animat, Gabancho va respondre qüestions com la relació econòmica entre Catalunya i Espanya, la desunió entre els catalans o el paper dels partits dins l’escenari de les consultes sobiranistes.

MANIFEST DE SANT JORDI A FAVOR DE LA NOVA ONADA DE CONSULTES SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

2010-04-06T11:10:00.003+02:00

Argentona pel Dret a Decidir ha organitzat un acte públic de suport a les consultes del 25A, a Girona.

Les escales de la catedral de Girona acolliran, el proper diumenge 11 d’abril, a les 11 del matí, un acte unitari de suport a la nova onada de consultes sobre la independència de Catalunya.

L'acte començarà amb la lectura del Manifest de Sant Jordi a favor de les consultes del 25 d’abril, signat per Toni Strubell, amb l’objectiu de donar suport a la consulta que se celebrarà en més de 200 noves ciutats i municipis, així com per demanar l’exercici del Dret a l’Autodeterminació, i acabarà amb el cant d'Els Segadors.

Noms destacats del món de la Cultura, dotzenes d’entitats i associacions, i més de 1000 persones ja s’han adherit, en pocs dies, a través d’internet, a aquest Manifest de Sant Jordi a favor de les consultes del 25 d’abril.

L'efemèride, nascuda per iniciativa d’Argentona pel Dret a Decidir, ha convocat les plataformes que des del passat mes de setembre han organitzat les consultes en centenars de municipis catalans, a més de totes les associacions, entitats i persones que donen suport a aquest moviment.

Posteriorment, els assistents es dirigiran al gran acte d’inici de campanya, que tindrà lloc a les 12 del migdia, a l’Auditori del Palau de Congressos de Girona, amb parlaments de diverses personalitats i l’actuació de la companyia Elèctrica Dharma. Girona ha estat escollida per a aquesta acció per ser la ciutat més important on es realitzarà la propera consulta popular, el 25 d’abril.

Llegiu el Manifest (a www.firma25a.zxq.net)

Manifest de Sant Jordi a favor de les consultes del 25 d'Abril

Des del passat mes de setembre, a centenars de municipis catalans s’han realitzat successives Consultes Populars en què es demana als ciutadans si volen que Catalunya es converteixi en un nou estat de la Unió Europea.

Creiem que la gent de la Cultura -seguint l’exemple de compromís marcat per patriotes com Pau Casals, Pere Quart, Àngel Guimerà, Manuel de Pedrolo, Carles Rahola, Ramon Barnils o Mercè Rodoreda- no podem restar impassibles davant un esperançador procés d’aquesta transcendència. Volem manifestar-hi el nostre ple suport perquè significa un acte de normalitat democràtica sense precedents en la història recent del nostre país. A més, i per tal com el Dret a l’Autodeterminació és universal -segons ho recull l’ONU- afirmem que el nostre poble està plenament capacitat per exercir-lo. També hi donem suport perquè en l’actual situació, Catalunya -amb tot el bagatge històric, lingüístic, econòmic, cultural i polític que arrossega- veu severament mutilat el seu potencial dins l’actual marc polític espanyol.

Cal reafirmar encara més el pas col.lectiu que s’ha fet fins arribar a l’exercici del Dret d’Autodeterminació a casa nostra. En aquest sentit ens sentim orgullosos de la feina feta per les plataformes populars que amb tanta eficàcia i esforç ja han realitzat Consultes Populars alhora que encoratgem tots els qui n’estan preparant de cara al futur a seguir-los-en l’exemple. D’aquesta manera podrem accedir als camins que millor ens han de permetre preservar la nostra cultura i llengua, aturar l’espoli fiscal que ens sufoca i controlar els recursos polítics, econòmics, jurídics, espirituals i materials que ens calen per sobreviure i prosperar com a nació lliure en ple segle XXI.

Toni Strubell i Trueta

Catalunya, 25 de març de 2010.

Si voleu donar suport a aquest Manifest,

A través del Facebook:

- Grup "Omplim les escales de la catedral de Girona per donar suport a les consultes del 25A" a http://www.facebook.com/event.php?eid=104983646200213&ref=ss.

- Grup "M'adhereixo al Manifest de Sant Jordi a favor de les consultes del 25A" a http://www.facebook.com/event.php?eid=109673672385346&index=1.

Nota: totes les persones que s'adhereixin a qualsevol dels dos grups del Facebook seran inscrites a la llista de suport al manifest.

Per correu electrònic:

Escrivint un correu a l'adreça argentonadretadecidir@gmail.com amb el títol "Adhessió", seguit del nom i els cognoms.

Per telèfon:

Trucant al 655 074 810.

- Més informació:

Argentona pel Dret a Decidir.

Julià Carbonell.

President

Tel.: 655 074 810

a/e: argentonadretadecidir@gmail.com

Argentona, 5 d'abril de 2010.

REORDEU, CONFERÈNCIA DE PATRÍCIA GABANCHO A CABRERA DE MAR

2010-03-31T20:19:00.003+02:00

L'escriptora Patrícia Gabancho serà a Cabrera de Mar el proper dilluns 5 d'abril en el marc d'una conferència-col·loqui que es farà a les set del vespre a la Sala Nova, dins el cicle promogut per la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir.

Us hi esperem.

JA PODEU LLEGIR LA CRÒNICA DE LA CONFERÈNCIA DEL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS A LA SALA NOVA

2010-03-31T20:01:00.007+02:00

Ja podeu llegir la completa crònica d'Albert Botta sobre la conferència que va fer el Cercle Català de Negocis –el passat 26 de març–, que avui hem incorporat al post del 29 de març: 'Conferència del Cercle Català de Negocis a la Sala Nova'.

REUNIÓ SETMANAL, DIJOUS 1 D'ABRIL

2010-03-31T17:34:00.001+02:00

La reunió setmanal de la palataformà tindrà lloc demà dijous, 1 d'abril, a les 7 del vespre, a la Sala Nova (plaça de l’Ajuntament, 5).

D'altra banda, el coordinador de la Comissió de Campanya, Sergi Vilalta, ens demana que li comuniqueu els qui vulgueu ser voluntaris. Entenem que els que veniu a les reunions sereu voluntaris, però més val que ho confirmeu per a evitar més endavant malentesos. L’adreça de confirmació és: sergivilalta25@hotmail.com.

DILLUNS 5 D'ABRIL, PATRÍCIA GABANCHO A CABRERA DE MAR

2010-03-29T09:57:00.003+02:00

L'escriptora Patrícia Gabancho serà a Cabrera de Mar el proper dilluns 5 d'abril en el marc d'una conferència-col·loqui que es farà a les set del vespre la Sala Nova, dins el cicle promogut per la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir.

La xerrada conclou el primer programa de propostes que s'han fet al municipi amb motiu de la consulta sobre la independència de Catalunya que es farà el diumenge 25 d'abril. Les altres dues conferències que s'han organitzat han anat a càrrec del Cercle Català de Negocis i d'Heribert Barrera.

Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) és una periodista i escriptora argentino-catalana.

És filla de l'intel·lectual argentí Abelardo F. Gabancho. Va estudiar la llengua catalana al casal català de Buenos Aires, on es va relacionar amb els dissidents, que eren independentistes i d'esquerres. Es trasllada a Catalunya un dia abans de complir 22 anys per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense Estat.

Ha publicat llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), història i urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet urbà. Està vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Col·labora en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i participa en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.

Patrícia Gabancho, amb l'assaig Crònica de la independència, va ser l'autora catalana en la categoria de no ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.

CONFERÈNCIA DEL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS A LA SALA NOVA

2010-03-29T09:38:00.010+02:00

La independència seria un bon negoci per a Catalunya, com van demostrar els conferenciants del Cercle Català de Negocis (CCN), Albert Codinas i Joan Condins el passat 26 de març, durant el segon acte convocat per la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir.

Les xifres canten soles: 22.000 milions d'euros (60 milions d'euros al dia) és el dèficit fiscal del 2008, que suposen 12.000 euros per família de quatre membres a l'any o 3.000 euros per habitant de Catalunya a l'any.

Des del CCN també es va recordar que amb 68 diputats es pot proclamar unilateralment la sobirania des del Parlament de Catalunya i es van enumerar els avantatges que això comportaria per al nostre país. D'altra banda, també ens van mostrar la proposta del primer euro català.

Fotos: Feliu Vilalta.

CRÒNICA DE LA CONFERÈNCIA
Per Albert Botta

Inicia l’exposició n’Albert Codines, empresari de l’àmbit de serveis i organització d’esdeveniments, que desenvolupa la seva activitat fonamentalment al Baix Llobregat. Presenta el Cercle Català de Negocis com a grup de pressió i influència empresarial o lobbie, que d’ençà un any i mig, s’ha constituït amb la finalitat explícita de divulgar informació de xifres i dades econòmiques que mostren de forma aclaparadora que la independència és, en termes econòmics, tan convenient com necessària. Aquesta divulgació es fa en molts àmbits, alguns d’ells coincidents amb la tasca d’altres entitats com, per exemple, el Cercle Sobiranista http://www.cercleestudissobiranistes.cat/.

L’interès de l’exposició és oferir xifres en termes entenedors i fàcilment representables per als no iniciats sobre el que significa econòmicament la independència. Aquestes xifres provenen de fons estadístiques oficials, i el Cercle Català de Negocis les ofereix combinades i en termes representables en l’economia més immediata de les persones. Es poden trobar en el web http://www.ccn.cat/. [En aquest lloc hi ha molta més informació, amb estudis específics sobre distints àmbits de la realitat econòmica; val la pena conèixer-lo].

Així, assenyala que el dèficit fiscal (la diferència entre la recaptació de l’Estat i la inversió pública, en termes de flux monetari) és un 10% del PIB: aquesta desinversió dificulta sinó impedeix que la Catalunya pugui fer inversions (sanitàries, culturals, d’habitatge, etc.). Aquest 10% en detriment de Catalunya contrasta amb els desequilibris màxims interterritorials que es donen a Estats tan rigurosament ben portats com Alemanya (màxim 4%), Estats Units (màxim 2,5%), Canadà i Austràlia (max 2%).

Els representants de Catalunya no resulten decisius en els pressupostos generals de l’Estat, de forma que aquests pressupostos donen carta de naturalesa legal a l’espoli. En aquest punt es comenten unes gràfiques que mostren conjuntament com Catalunya, en relació al marc de l’Estat, amb el 16 % de la població i el 20% de la riquesa, suporta tanmateix el 24% de l’esforç fiscal; amb un total de 22.000 milions d’€ de sagnia en els pressupostos anuals (60 milions d’€ diaris). Aquesta desinversió s’agreuja amb la sempre incompleta execució de l’obra pública compromesa (en el quinquenni 2002-2007, només s’executà el 73,8%).

També en l’àmbit de les pensions es reflecteix aquest dèficit (per imposició del Pacte de Toledo): Catalunya aporta el 23,9 %, amb un saldo negatiu acumulat en el període 2004-2008 de 13.097 milions d’euros o, el que ve a ser el mateix, 175 € per persona al mes (és a dir, 2.450 € anuals). Com a conclusió, és fals que sense l’Estat Espanyol les pensions a Catalunya no es mantindrien; és objectiu que es pot cobrar més.

Altres exemples entenedors de l’espoli econòmic són el canal Segarra-Garrigues (que per 85 km costa 15.000 milions €), l’Eix Transversal (que es pot costejar amb 117 dies d’espoli), la possibilitat de fer diàriament 8 residències d’avis (segons la mitjana de cost), el ciclotró Alba (cost de 200 milions), la via d’ample europeu Lleida-Girona o la terminal T-1 (que es paga amb 21 dies) o, també, l’aeroport de Lleida (es paga amb 2 dies de dèficit -1.258 milions de cost-, amb l’afegit que és un aeroport rendible, en contrast amb els deficitaris com el de Ciudad Real, de cost 1.100 milions €).

Respecte les previsions del cost d’un Estat propi, es pot preveure unes necessitats de 1.000 milions d’€ per despeses de funcionament (una xifra a l’alça, si es tenen en compte exemples com ara els 650 milions Àustria). També, a tall de mostra, les ambaixades costen a Irlanda 180 milions, i el Cercle fa una estimació de 200 milions per les de Catalunya. Semblantment succeeix en àmbits com Recerca i Innovació, Sanitat, Educació, Habitatge protegit, etc.

En altres termes, el dèficit significa per cada família catalana una mitjana de 12.000 € anuals, això és, 1.000 € al mes, en unes aportacions que no tenen data de finalització. Aquesta xifra contrasta amb el cost que va comportar per família nordamericana el pla Marshall per a la reconstrucció d’Europa després de la Segona Guerra Mundial (164 € mensuals, durant 4 anys), la Unificació alemanya (980, durant 9 anys); per contra, l’Estat central detreu en els pressupostos del 2009 per família catalana 3.000 € . Els efectes empobridors del dèficit fiscal s’agreugen amb la crisi econòmica.

El jurista Miquel Àngel Gràcia és a càrrec de la segona part de l’exposició, fent present que “l’Estat Espanyol mana, legisla i recapta” i que “Catalunya ha de fer el que Espanya decideix”. L’Estatut estableix allò que l’Estat central permet a Catalunya; la Generalitat té les competències que l’Estat creu convenient. Per això les consultes ciutadanes confereixen legitimitat al refús de la imposició legal de l’espoli i de l’abús econòmic, com a resposta democràtica a una situació de desigualtat i, el que és el mateix, injusta. Les consultes evidencien que el sobirà és el poble, és a dir, que la titularitat de la sobirania és nostra.

Els catalans, enquadrats sota l’Estat Espanyol, ocupem la posició 12 en renda per càpita; ara bé, per ella mateixa, Catalunya puja al lloc 8è. Si a això s’hi afegeix la desaparició de l’espoli fiscal en una Catalunya no integrada a Espanya, pujaríem fins el lloc 4t , en funció de la riquesa, dels impostos i, per tant, del benestar social.

Per tot plegat, el CCN proposa un increment del 60% dels diners disponibles per impulsar les distintes polítiques educatives, d’infraestructures, de rebaixa d’impostos, etc., amb l’efecte multiplicador que aquest impuls general comporta. Altres dades significatives són les factibles rebaixes conjuntes del 20% de l’impost de societats, d’una reajustament anàleg a la baixa dels trams de l’IRPF, de la disminució del 80% de l’impost de successions, i un increment del 10% de les pensions.

La independència fiscal generaria un superàvit en la Caixa Catalana de la Seguretat Social (ara el 75% de les reserves s’obtenen de Catalunya), amb la qual cosa es podria crear un fons de previsió i garantia de les futures pensions (ara com ara, les prestacions de pensions s’abonen amb els ingressos de treballadors en actiu).

També per representar-se en termes concrets els avantatges de la desaparició de l’espoli fiscal, es pot contemplar una reducció de l’IRPF del 48,50%, i de la reducció de la quota a la Seguretat Social del 13,2 % Catalunya té un perfil social emprenedor i manufacturer, amb 650.000 empreses, amb un notable capital intel·lectual i humà de know-how, que li obre el mercat mundial i, per tant, la riquesa.

En canvi, ara com ara, les empreses catalanes perden competitivitat i s’empobreixen, per no poder disposar de la major part dels recursos que generen i que detrau l’Estat Espanyol. I està en joc quedar fora de les grans infraestructures de la distribució a Europa, és a dir, la continuïtat de la riquesa catalana. Tot això mostra que la independència és el millor negoci, la millor solució en termes econòmics i de prosperitat (és a dir, sense considerar altres possibles fonamentacions, com ara la realitat cultural, lingüística o els drets històrics)

Finalment, un possible full de ruta és el següent:

1. Enfortiment del lobbie empresarial. Un abandonament possibilista que permeti superar la realitat actual (els partits estan fent una tasca de contenció de la realitat).

2. Lobbie que informa i influencia els partits polítics sensibles a la realitat catalana (els partits han de definir-se respecte la sobirania o la dependència).

3. Proclamació unilateral de la sobirania pel Parlament de Catalunya

Val a dir que el CCN té els diaris El Punt i Avui com a instruments de difusió; el debat sobre la independència és al carrer i està a l’agenda política.

Cal deixar-se de les inèrcies de l’anar fent, i perdre la por com ho han fet els 28 nous Estats d’Europa que han aconseguit la seva independència en el S.XX, i els 4 que l’han assolit en aquest primer decenni del S. XXI.

En tot això pertoca recordar el paper obligat de l’exèrcit espanyol, integrat en la OTAN, ja que no pot girar-se contra ciutadans comunitaris (amb el risc sinó certitud de l’expulsió de l’Europa democràtica).

Les preguntes van girar entorn al cost i la concreció de bastir un Estat propi. Els aspectes burocràtics i de funcionament són factibles en Estats de la mida de Catalunya (Bèlgica, Àustria, Suïssa, Dinamarca...; per bé que també hi hagi a Europa Estats més reduïts, sense que aquesta consideració sigui rellevant).

Així mateix, una Espanya sense Catalunya i l’espoli econòmic que en fa, ha de deixar definitivament enrere la lògica de les subvencions i les colònies, i cercar la seva riquesa en la iniciativa i el coneixement, en sintonia amb la referència europea.

Finalment, es comentà el paper dels partits, que també són organitzacions amb vida pròpia que procuren mantenir mitjançant estratègies electorals i d’actuació. La fragmentació del creixent vot independentista mostra que aquesta és una opció pluripartidista, present en molts partits, minoritàriament o de forma més majoritària i, en altres per definir-se i articular-se. Per això cal demanar-se quins partits poden fer seva l’opció independentista i empènyer-los a les estratègies sobiranistes.

DISCURS DE PAU CASALS A L'ONU

2010-03-29T09:33:00.003+02:00

A petició de J. Mir pengem el conegut missatge de Pau Casals a l'ONU perquè pogueu escoltar-lo de nou en uns moments en els quals té plena vigència.

http://www.youtube.com/watch?v=6KVX6fKxojk

EMPRESARIS PER L'ESTAT PROPI

2010-03-24T10:00:00.003+01:00

Divendres 26 de març, a les vuit del vespre, a la Sala Nova, conferència-col·loqui del Cercle Català de Negocis.

EMPRESARIS PER L'ESTAT PROPI

La viabilitat econòmica de la Catalunya Estat

20.15h. Recepció.

20.30h. Benvinguda, a càrrec del coordinador general de la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, Joan Maluquer.

20.40h. 'Dèficit Fiscal i Limitacions per al Desenvolupament Català', a càrrec del responsable de Relacions Institucionals del CCN, Albert Codinas.

21.40h. 'Avantatges d'un Estat Propi i Full de Ruta', a càrrec del Responsable del Grup de Suport del CCN, Joan Condins.

21.40h. 'L'esperança desfeta i el futur de Catalunya', a càrrec d'Albert Codinas.

21.45h. Torn de paraules.

REUNIÓ SETMANAL DEMÀ, DIJOUS 25 DE MARÇ

2010-03-24T09:59:00.000+01:00

La reunió setmanal tindrà lloc demà passat dijous dia 25 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Nova (plaça de l’Ajuntament, 5). La reunió s’haurà d’acabar necessàriament a dos quarts de nou perquè a les nou hi ha una altra activitat a la sala. Us preguem, per tant, que hi sigueu ben puntuals.

També us recordem que l’endemà, divendres dia 26 de març, a les vuit del vespre, també a la Sala Nova hi haurà la presentació del Cercle Català de Negocis. Sobretot, no us ho perdeu.

RECORDEU, EL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS A CABRERA DE MAR

2010-03-23T09:05:00.002+01:00

L’entitat oferirà una conferència-col·loqui a la Sala Nova aquest divendres 26 de març, a les vuit del vespre, dins el cicle de xerrades convocat per la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir amb motiu de la consulta sobre la independència, el proper 25 d’abril.

El Cercle Català de Negocis (CCN) és una associació empresarial sense ànim de lucre que té com a objectiu final ser un lobby decisiu per l'assoliment d'un Estat propi per Catalunya en un horitzó a curt termini, entre unes i dues legislatures.

El formen lliurament empresaris, directius, professionals i autònoms que creuen que l'assoliment d'un Estat propi és la única alternativa per assegurar el futur del nostre teixit empresarial.

Està desvinculat de qualsevol opció política i només donarà suport a aquelles que d'una forma decidida i inequívoca, caminin cap a la consecució de l'Estat propi de la nació Catalana.

PROPERA XERRADA
AMB PATRÍCIA GABANCHO

El proper dilluns 5 d'abril, a les set del vespre, comptarem amb la presència de l'escriptora Patrícia Gabancho a Cabrera de Mar.

RECORDEU, EL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS A CABRERA DE MAR

2010-03-23T09:05:00.000+01:00

AQUEST DIVENDRES, EL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS

2010-03-22T09:33:00.003+01:00

El CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS oferirà una conferència-col·loqui a la Sala Nova aquest divendres 26 de març, a les vuit del vespre.

Us hi esperem.

RECORDEU també que dilluns 5 d'abril, a les set del vespre, comptarem amb la presència de l'escriptora PATRÍCIA GABANCHO.

SOBRE EL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS

2010-03-22T09:14:00.007+01:00

Reproduïm aquest text que ens ha fet arribar Albert Botta sobre el Cercle Català de Negocis, entitat que oferirà una conferència aquest proper divendres 26 de març, a les vuit del vespre, a la Sala Nova.

http://www.cronica.cat/entrevista/Ramon-Carner/En-el-moment-que-shi-posin-els-empresaris-Catalunya-assolira-la-seva-independencia-amb-total-tranquil.litat

'En el moment que s'hi posin els empresaris Catalunya assolirà la seva independència amb total tranquil·litat'

Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis, una xarxa d'empresaris catalans organitzats per dur a terme iniciatives en favor de l'assoliment d'un Estat propi. Carner parla de l'importància de l'implicació de l'empresariat perquè s'assoleixi la independència i denuncia l'espoli fiscal que pateix Catalunya.

Per què neix el Cercle Català de Negocis?

El CCN neix quan un grup d'empresaris evidenciem que ja ens hem fet grans, que portem 25 anys treballant pel país des de diverses organitzacions, plataformes, alguns en partits o en càrrecs de responsabilitat i malgrat que hagin passat 25 anys el país cada vegada està pitjor, i vam constatar que el que feia falta és que hi hagi un looby, un grup de poder que recolzi la independència de Catalunya. Sense un grup de poder que recolzi l'Estat català mai arribarem a tenir-lo i aquesta és la intenció.

Vostè està convençut que sense un empresariat favorable a un Estat català és inviable la independència.

És inviable. A nosaltres algun historiador ens ha explicat que som aquesta fase del procés de la independència. La primera és aquella en que l'independentisme és un moviment estigmatitzat, radical, petit. La segona és aquella en que una part de la societat civil s'implica, creix, es creen plataformes. Aquesta segona fase han estat aquests dos tres anys en que ha estat bullint molt més l'olla i fins que els empresaris no es posen al davant d'aquest procés no s'arriba a la tercera fase i no s'assoleix la independència. Hi ha països en que els empresaris no s'hi posen i no s'assoleix. Nosaltres hem creat aquesta primera organització d'empresaris que treballen per la independència de Catalunya i encetem aquesta tercera fase del procés.

I aquestes tres fases que vostè diu s'han trobat en altres casos?

Sí, és un anàlisi fet per historiadors en altres processos independentistes en altres països del món. Per exemple a Noruega fins que els empresaris no es van posar al capdavant no va ser independent, i d'això fa 50 anys. Per tant Catalunya en el moment que s'hi posin els empresaris Catalunya assolirà la seva independència amb total tranquil·litat.

La quarta fase seria la classe política?

No, nosaltres entenem que el poder econòmic està per sobre el poder polític, actua de lobby a aquesta classe política que gestiona les nostres institucions. Per tant en la mesura que aquest poder econòmic estigui cohesionat i vagi en una direcció la classe política, que està per sota del poder econòmic, veurà cap on va la societat, cap on van els seus empresaris. L'empresari és la persona que inverteix en una empresa, en un país, que dedica hores a aquell projecte, crea llocs de treball. Si molts empresaris van en una direcció veuran que el poble va cap aquí, per tant nosaltres entenem que la classe política vindrà després que el poder econòmic s'hi posi. En aquest moments la gent està una mica confosa de veure que la classe política no avança gens, ha estat molt criticada perquè sembla que no fa la seva feina. En el moment que la societat civil i el poder econòmic vagin cap aquí, els polítics hauran d'actuar. No actua perquè no veu què és el que vol la societat al 100 per cent. EL nostre èxit és que en un any tenim prop 900 empreses que hi estan donant un suport, i fem actes cada setmana. Llàstima que les eleccions siguin d'aquí a cinc mesos perquè nosaltres en un any podem ser una associació molt potent a la que els polítics hauran d'escoltar.

La pregunta és clara. Què hi perden els empresaris catalans formant part de l'Estat espanyol?

Hi perden adonar-se que el món ha canviat, que ja no és aquell món del segle XIX en que el nostre mercat més proper era Espanya i que una relació amb Espanya era negoci pels catalans. Al segle XXI Espanya ja no és negoci, és pèrdua, perquè paguem cada any 22.000 milions d'espoli fiscal que no tornen aquí i que fan que cada vegada Catalunya sigui més pobra. El que hi guanyen és que tenir un país amb Estat propi, que serà competitiu perquè els 22,000 milions quedaran aquí, serem el segon país d'Europa en PIB per càpita, per darrera de Luxemburg, un país que tornarà a tenir confiança. La clau de l'economia és la confiança.

Si ara falla és perquè no n'hi ha.

Exacte. I per què la gent no té confiança? Perquè la gent no inverteix en un país que no depèn d'ell mateix, que sap que una inversió aquí no és tan rendible com una inversió en un altre estat i un país que podrem tornar a ser com hem estat els catalans. Els catalans som homes de comerç i homes lliures, són el trets fonamentals del nostres caràcter. En un món global, el món és nostre. Tornarem a tenir un Estat que dóna suport a les empreses, petites empreses compateixen amb multinacionals de butxaca. Podem ser competitius al món. Es tracta de ser competitius al món o de ser competitius per anar a vendre a Espanya. Qui domina l'economia domina la realitat, els catalans hem de dominar la nostra realitat i per tant, l'economia del nostre país. No pot ser que l'economia del nostre país estigui dominada per unes èlits que no són la realitat del país. La realitat del país som les petites i mitjanes empreses catalanes, les que treballem cada dia i sofrim aquest encaix, i per 20 o 30 grans empreses que els vagi bé aquest encaix, la majoria de les 600,000 empreses que hi ha a Catalunya en surten perjudicades i per tant, l'Estat propi és una situació favorable al 99% de les empreses catalanes.

Si tan negatiu és l'Estat espanyol per les empreses catalanes, com és que la majoria d'empresaris encara no donen suport a l'Estat propi?

Perquè la majoria d'empresaris catalans formen part d'aquesta generació de la por. A Catalunya va arribar la revolució industrial quan tocava, al segle XVII, amb petites fàbriques. Catalunya, fins al segle XIX tenia una petita industria i veia que el mercat proper era Espanya on no hi havia res. Si és el mercat proper i nosaltres tenim indústria, els catalans van pensar, encaixem amb Espanya, anem a vendre al mercat espanyol i així fem negoci. Això va ser la decisió de ser Catalunya vol ser el motor d'Espanya. Tant de bo els catalans d'aquella època haguessin dit que nosaltres volem ser, no el motor d'Espanya si no el motor de Catalunya, perquè aquest ser el motor d'Espanya ha estat un conflicte permanent durant tot aquest segle. El conflicte que teníem amb l'Estat espanyol el dia que nosaltres anàvem allà a fer negoci i no ho han vist bé, no han acceptat que Catalunya sigui aquest motor d'Espanya. I el dia que Espanya ha estat cada cop més rica i més moderna hi ha hagut menys negoci per Catalunya i el que està passant ara que, Espanya el que intenta és ser ell la capacitat industrial de la península i allunyar a Catalunya. Si no, per què al 1992 es va fer l'Ave Madrid- Sevilla i no el que els economistes deien que donaria la riquesa de l'eix Mediterrani connectant Barcelona, València i Lyon. Amb aquest Ave fa 20 anys hauríem prosperat molt, no els interessa, no volen que siguem el motor d'Espanya. Si vam decidir fer un Ave que suposava unes pèrdues de 1,500 milions cada anys en comptes d'un Ave de superàvit total és perquè només vol desenvolupar-se ell mateix. Aquests cent anys de conflicte hem intentat desenvolupar unes tècniques per anar fent la viu i viu i superar aquest encaix, unes tècniques de negociació que creiem que són arcaiques, com aquesta tècnica de peix al cove, de gestió per gestió. Són tècniques que els nostres polítics, davant la impossibilitat de dir de forma clara que això no va bé, han anat intentant fer avançar el país però no és la manera. Aquest conflicte ens porta a que Catalunya fa 15 anys era un motor d'Europa, ningú en parla avui. Ha baixat l'índex de competitivitat, s'està ensorrant i l'única solució és ser un Estat i que els beneficis i recursos que generem es quedin aquí.

Catalunya s'ha empobrit?

Sí. s'ha empobrit. La renta per càpita ha baixat, la pobresa ha augmentat i l'índex de competitivitat de les empreses a Catalunya ha baixat deu punts. És molt fort, i és la realitat econòmica del nostre país. El canvi és que els nostres polítics se n'adonin, com ha fet la societat civil amb les consultes populars, i que els nostres empresaris s'hi estan posant. Tots junts hem de retornar la confiança als catalans en el seu país, en tenir un país pròsper. I aquesta confiança només serà possible amb un Estat propi.

Vostè somia que algun dia s'hi afegiran Foment i PIMEC, o és demanar la lluna?

No. Fa un any, quan ens vam constituir vam anar a veure PIMEC, FemCat, vam anar a veure CECOT i ara hi hem tornat, a Foment no hi hem anat. Foment entenem que s'hi afegirà l'última tarda abans de la independència.

Per ara és impossible. Com La Vanguardia.

Sí, són els únics que l'últim dia s'afegiran al procés, però en canvi estem col·laborant amb la PIMEC en molts àmbits. I moltes seccions territorials estan treballant molt amb nosaltres i hi ha complicitats en molts àmbits d'estudi. Per tant entenem que van en bon camí.

Estem parlant de la més important en petites i mitjanes empreses.

Sí. Estem fent un estudi que sortirà publicat i es veu que el que estem dient no són bajanades. Són números freds, que es poden veure a la nostra web i que es poden analitzar.

Creu vostè que cada cop hi ha més empresaris que, per dir-ho d'alguna manera, estan sortint de l'armari.

Sí FemCat són les cent grans empreses més importants de Catalunya, que volen treballar per Catalunya. Fa un any ens van veure com uns il·luminats i, com que ells són uns dels que van pressionar molt per l'aeroport del Prat i van invertir en Spanair perquè consideraven que havia de ser un aeroport privatitzat, descentralitzat, ara veuen que Madrid no ha cedit res si se senten enganyats. Per tant ara ens han rebut d'una altra manera i davant un estudi que volem treballar ens han dit que col·laborarien. Per tant en aquest any han passat moltes coses i cada vegada més empresaris jo no diria que surten de l'armari si no que tenen il·lusió per construir aquest país perquè han estat d'alguna manera han estat enganyats. No han sortit abans perquè voler estar amb Espanya ens ha portat una guerra, tres dictadures, una postguerra. Una dictadura feixista de quaranta anys que ha deixat unes seqüeles molt importants que fa que els empresaris es quedin a casa. Ara recuperen la il·lusió del país perquè la única il·lusió és l'Estat propi.

Per tant, podríem concloure que Catalunya ja no és dependent del model espanyol?

Ja no és dependent. L'any 1931, Catalunya va proclamar la República Catalana i va haver de fer un pas enrere perquè el 80% de les vendes de Catalunya eren a Espanya, ara li venem un 25% però exportem un 35%. Per tant Espanya ja no és el mercat principal i va baixant, per tant en la mesura que els catalans tinguem un Estat propi que recolzi a les empreses serem un mercat competitiu i podrem anar a vendre al món.

Les grans empreses multinacionals veurien Catalunya com un nou mercat en cas que empreses espanyoles fessin boicot a Catalunya?

No tenim cap por al boicot. Si Espanya fes boicot a Catalunya, que no el farà nosaltres hem de fer boicot a Espanya.

Per què no el farà?

Perquè no pot fer-lo. Espanya pot intentar que alguna empresa no compri productes catalans, però els hauran de comprar a algun lloc. No ens compren perquè siguem catalans, ens compren perquè oferim un producte de qualitat, a bon preu i un servei ràpid. Hauran de buscar altres proveïdors, que comprin a França, Portugal, però veuran que els surt més car. Tenint en compte que si ells volen fer el boicot els catalans no ens quedarem callats, i també podem fer boicot al pernil de Jabugo, que el 80% es ven aquí. Quan es va fer boicot al cava, allò va ser molt beneficiós per les empreses del sector, perquè a Catalunya va augmentar la venda de vins catalans. Sabem molt bé que si ens fan boicot també en podem fer. No és cap amenaça.

Però a vegades hi juga.

S'hi juga sempre amb això, però la gent ha de saber que si ells ens fan boicot nosaltres també els n'hi podem fer, i els farem més mal nosaltres que no pas ells, perquè tenim el món per vendre. També cal tenir en compte les multinacionals. Les multinacionals acaben posant les seus a Madrid i pagant-hi els impostos. Amb un Estat propi posaran la seu a Barcelona i aquest conflicte les multinacionals no el volen. Si hi ha un conflicte els fons d'inversió marxen i Madrid es queda sense finançament. I aquesta és una mostra que no hi ha conflicte possible. Quan Putin va envair Georgia amb els tancs, els capitals de la borsa de Moscou van marxar i al cap de tres dies va ser el ministre d'economia rus va ser el que va fer acabar amb la guerra perquè estava enfonsant l'economia. Per tant no hi ha d'haver por a cap boicot.

El nou sistema de finançament ha solucionat alguna cosa?

No, el nou sistema de finançament no aporta a Catalunya els recursos que necessita.

O sigui, el dèficit fiscal segueix.

Segueix igual.

O sigui que no podem tirar coets.

El nou sistema de finançament s'ha carregat l'Agència Tributària Catalana, s'ha carregat moltes coses i continuarem sent una colònia espoliada d'Espanya.

En nou Estat català el sistema de pensions funcionaria millor?

Hi ha una espècie de rumor que corre entre els pensionistes que diu que en un nou estat no cobrarien la pensió. Això és completament fals, i hem calculat que en un nou Estat els diners que hi hauria per pensionistes permetrien fer una paga més. Les dotze pagues anuals més la paga de la independència.

Em podria donar alguna dada esfereïdora de la que la gent no és conscient.

La dada esfereïdora és l'Aeroport de Ciudad Real que ha fet Espanya. En aquest aeroport s'hi han gastat 1.100 milions d'euros i ha estat finançat per Caja Castilla la Mancha, que ha fet fallida. D'aquest aeroport surten tres avions a la setmana, 120 passatgers. Aquesta és una dada esfereïdora quan veus que la nova T1 ha costat 1,250 milions i en surten 60,000 cada setmana. Quina és la inversió que tindrà un retorn? I el de Castilla la Manchala caixa que el finançava ha fet suspensió de pagaments i el govern li ha hagut d'injectar 9,000 milions d'euros per rescatar-la. Una altra dada important, fa dos anys hi havia les manifestacions per l'ERO a la Zona Franca i el ministre Sebastián se'n va anar a negociar més inversions a París, en teoria per Zona Franca. Ara surt que el que va negociar és que el cotxe elèctric es faci a Palencia i Valladolid i l'Estat aporta recursos a aquestes dues plantes i Nissan Zona Franca deixada de França.

El ministre José Blanco va anunciar que, degut a la crisi, moltes de les inversions que s'havien de fer no es faran. Creu que patirem?

Molt. Això és l'espoli de l'espoli. Cada any anuncia a bombo i plateret les inversions que farà a Catalunya i se'n realitzen un 70%, en canvi a Madrid se'n fan més de les previstes. Catalunya en tindrà moltes menys, en canvi Madrid no baixarà tant. I davant d'això l'empresari català ha de veure que estem perdent pistonada i malgrat hi hagi patronals i cambres de comerç estancades al passat, cal que la nova generació, que no és la de la por substitueixi aquestes elits econòmiques.

Quins reptes té el CCN?

Crear molts associats, despertar les consciències dels empresaris i fer-los veure que el país ha d'iniciar una nova ruta, un nou model econòmic per no enfonsar-se. Ho assolirem a mida que siguem més finançant el CCN i créixer per poder fer campanyes per despertar consciències. Ara iniciarem la de la nòmina catalana, aquella eina, que juntament amb catedràtics de la UB, hem posat a la web perquè tothom pugui calcular la nòmina que cobraria en un Estat propi. Això ha de servir per despertar la classe treballadora, que també està acomodada.

Tenim una causa pendent que és sobiranitzar els sindicats.

Evidentment. Els sindicats avui en dia són unes administracions públiques laborals, reben recursos de l'estat. Al CCN nosaltres estem treballant amb recursos dels associats, m'agradaria que els sindicats visquessin de recursos dels associats, estaríem en igualtat de condicions.

Es coordina amb plataformes sobiranistes de la societat civil?

Sí. Es coordina amb tothom que treballa per la causa, tenim relacions amb Sobirania i Progrés, estem participant en l'organització de Barcelona Decideix, estem treballant amb López Tena i el Cercle d'Estudis Sobiranistes i la Coordinadora Nacional per les consultes populars i la Intersindical. Estem col·laborant amb totes les organitzacions que volen un estat propi, perquè si no no ens en sortirem.

Vostè creu que s'estan bastint uns fonaments?

Ara és el moment de la nostra generació, una nova generació que ha d'agafar les regnes del país. I la generació dels nostres avis, que van perdre la guerra, la dels nostres pares , que és la de la por, ara som nosaltres que hem de ser la de la llibertat. A nosaltres ens titllen de l'evolució natural del país des d'una perspectiva empresarial catalana, després de l'encaix amb Espanya hem d'assolir la de l'Estat propi. Hem de tornar a tenir una Catalunya optimista, perquè la gent optimista treballa, la gent cansada no. I l'optimisme és l'Estat propi. És al segle XXI quan els catalanistes necessiten als catalans.

APUNTS SOBRE LA CONFERÈNCIA D'HERIBERT BARRERA

2010-03-22T09:04:00.005+01:00

Crònica

A continuació publiquem les notes que va aprendre el company Albert Botta sobre la conferència d'Heribert Barrera, el passat 19 de març a la Sala Nova.Conferència d’Heribert Barrera a la Sala Nova de Cabrera, 19 de març.

Heribert Barrera centra la seva exposició en la situació actual de Catalunya, el sentit de les consultes sobre el Dret a Decidir i la necessitat de participar-hi.

El moment actual és molt important pel futur del país —a desgrat que sovint això es digui en molts moments¬— perquè la situació de crisi econòmica obra pas a canvis estructurals, perquè no som un país normal, i perquè l’existència de Catalunya com a col·lectivitat nacional (sociològica, cultural, lingüística) té el perill de desaparèixer.

Des del fet històric de la pèrdua de les llibertats fa 300 anys, no hem trobat una fórmula d’encaix amb Espanya que preservi la nostra realitat cultural i lingüística. D’ençà finals del S. XIX hi ha hagut moltes temptatives de trobar aquest encaix, i totes han fracassat.

Aquests fracassos abans no tenien —més enllà de l’àmbit polític— gaire més transcendència, perquè la realitat social i cultural de Catalunya quedava inalterada: Catalunya podia sobreviure al fracàs polític i esperar temps millors. Com a referències històriques es poden esmentar la fructífera obra de Francesc Macià i el primer Estatut d’Autonomia (bo i les reticències de Madrid i els seus intents de recuperar les competències atorgades). Així mateix, el franquisme va ser, en bona part, un moviment contra Catalunya i la seva identitat; acabada la dictadura, l’obra del President Tarradellas va permetre tornar a enllaçar amb el reconeixement espanyol de la identitat catalana, reconeixement que portà al segon Estatut d’Autonomia.

Ara bé, un fracàs avui pot posar fi a la nostra identitat col·lectiva, portar-la a una lenta mort dolça i narcotitzada, mitjançant espanyolització creixent lingüística i cultural.

Davant d’això hi ha qui pensa que cal tornar a provar l’autonomisme, i no desistir-ne, bo i els fracassos anteriors. També hi ha qui presenta el federalisme com a possible sortida, tot i que a Espanya no hi hagi federalistes, més encara a l’hora d’acceptar els trets específics de Catalunya. Per tot això, a banda que aquestes opinions siguin respectables, l´única via per mantenir la llengua i la cultura és la independència. Per això és bàsic que la gent opini, convé que els polítics coneguin què pensa la gent a Catalunya.

En les properes eleccions de novembre d’enguany no quedarà clarament formulada aquesta opció (a CDC hi ha independentistes i al PSC també, però no són dominants, com tampoc ho són a ICV; a ERC en són majoria). D’aquí el ple sentit del referèndum sobre el Dret a Decidir que pregunti sense vaguetats si la gent desitja o no la independència. Per això la gent ha d’anar a votar el proper 25 d’abril.

Els resultats actuals mostren que l’independentisme creix. I el seu camí ha de ser el referèndum pacífic, sense plegar-se a la refractària legalitat espanyola, a una autorització de Madrid: fins i tot, mai que s’arribés a enviar la Guàrdia Civil per impedir el referèndum, es visualitzaria que l’ús de la força uneix Espanya. Aquest triomf moral donaria la legitimitat que porta a la independència. El referèndum es pot convocar per acord del Parlament de Catalunya.

Si aquest acord es produeix, si hi ha un govern prou fort que resisteixi les pressions de Madrid, Catalunya pot recuperar les llibertats. No creu que això passi en la propera legislatura, sinó quan hi hagi un estol o conjunt de parlamentaris que creïn aquestes circumstàncies.

El públic va aplaudir llargament el conferenciant i, tot seguit, es va obrir el col·loqui fent notar la precisió dels arguments i la modèlica claredat de l’exposició.

A la pregunta respecte la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, Barrera va manifestar que aquest tribunal no té independència política (no hi ha la necessària separació de poders) i, que al PP i al PSOE els interessa que no hi hagi sentència abans de les eleccions, perquè els inquieten les reaccions a la retallada dels elements més significatius de l’Estatut.

Ara bé, guanyar temps no és cap solució. Cal esperar una sentència ambigua, ben igual que ho és una Constitució que permet distintes lectures, a favor o en contra, segons la conveniència dels partits dominants. En aquestes condicions l’autonomisme ha quedat reduït a descentralització administrativa; el finançament mostra com l’ambiguïtat permet retallar aquelles perspectives més favorables a Catalunya.

D’aquí la situació d’urgència de la Catalunya actual: o solucionem aquests temes ara o no ho farem mai. Aquesta solució demana la legitimitat que dóna el referèndum. Aquesta legitimitat assenyala l’estratègia política a seguir: una majoria independentista al Parlament, un govern ferm, i uns partits units que posin els altres temes en un segon nivell.

Finalment, Barrera no veu possible un canvi favorable en la llei electoral que permeti escollir prioritàriament persones i no partits, atès que per modificar-la cal una majoria parlamentària de 2/3.

Albert Botta

HERIBERT BARRERA APOSTA PER UN REFERÈNDUM A CATALUNYA COM A VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA

2010-03-21T12:39:00.013+01:00

"Un referèndum a Catalunya seria la culminació de les consultes populars i el més aviat possible caldria anar a plantejar aquesta pregunta clara al poble català", va assegurar l'expresident del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, en la seva intervenció el passat divendres 19 de març a la Sala Nova, dins el cicle de xerrades convocat per la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir.

Per a Barrera, si les consultes demostren que la independència és important per a un gran número de catalans, "cal plantejar-se el camí cap a la independència, pacífic, amb un referèndum". El veterà polític també va assegurar que podria aconseguir-se "amb la unitat de les forces polítiques en una solidaritat independentista, per damunt de dretes i esquerres, però això no sembla possible amb els grups polítics actuals".

L'expresident del Parlament va reflexionar en la seva intervenció sobre com veu Catalunya en la situació actual i quines poden ser les seves opcions de futur. "La nació Catalana està en perill de desaparèixer i mai s'ha trobat una fórmula d'encaix amb Espanya. L'autonomisme no porta enlloc i per aquesta via Catalunya en tant que nació desapareix, és una mort dolça", va alertar. També va afegir que "a Espanya no hi ha federals des del segle XIX. Això ens porta al fet que no hi hagi altra via que la independència i aquí està la importància de les consultes per progressar en aquest camí".

D'altra banda, per a Barrera, una idea a destacar de les consultes és també que aquestes poden mostrar que hi ha gent que vol insistir en la relació amb Espanya i, en aquest cas, "caldrà fer-ho per veure el que pot passar".

Durant el torn de preguntes dels assistents a l'acte, el polític va explicar que pensava que la sentència de l'Estatut no sortiria abans de les eleccions catalanes de la tardor. "Serà ambigüa i retallaran totes les coses importants que crèiem havíem pogut aconseguir amb l'Estatut nou", va afirmar. També, per a Barrera, "a cada nou cens electoral, la proporció de nascuts a Catalunya disminueix i diposem de poc temps per integrar la població vinguda de fora".

L'expresident del Parlament va concloure la seva intervenció fent una crida a la participació a la consulta del proper 25 d'abril, tant dels que són sobiranistes com dels que no. "Vagin a votar el que creguin. Exerceixin el dret a decidir, principal essència de la democràcia", va afirmar.

PROPERA XERRADA-COL·LOQUI
AMB EL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS

El proper divendres 26 de març, a les vuit del vespre, a la Sala Nova, hi haurà una xerrada-col·loqui a càrrec del Cercle Català de Negocis.

Foto: Pere Rodríguez, Heribert Barrera i Joan Maluquer durant l'acte a la Sala Nova.

CONFERÈNCIA D'HERIBERT BARRERA, AVUI A LA SALA NOVA

2010-03-19T10:41:00.006+01:00

L'expresident del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, serà avui a la Sala Nova, a les vuit del vespre, en el marc d'una conferència-col·loqui organitzada per la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir.

T'hi esperem!

LA REUNIÓ SETMANAL, DIJOUS 18 DE MARÇ. DIVENDRES 19 DE MARÇ, HERIBERT BARRERA PARLARÀ A CABRERA DE MAR

2010-03-17T17:38:00.006+01:00

La reunió setmanal de la plataforma serà aquesta setmana demà, dijous dia 18 de març, a les vuit del vespre, a la Sala Nova (plaça de l’Ajuntament, 5).

També us recordem que el dia següent, divendres dia 19 de març, a les vuit del vespre, també a la Sala Nova hi haurà la conferència-col·loqui amb Heribert Barrera, expresident del Parlament de Catalunya. Sobretot, no us ho perdeu.

JORNADES DE FORMACIÓ PER A VOLUNTARIS DE LA CONSULTA

2010-03-17T17:34:00.004+01:00

Hem rebut aquest correu de la Coordinadora Nacional, que reproduïm a continuació pel seu interès:

Des de la Coordinadora Nacional, conjuntament amb les Comissions Locals, hem organitzat sis jornades de formació distribuïdes per tot el territori destinades als voluntaris que estem organitzant la Consulta sobre la Independència.

Els municipis i les dates en què es celebraran les jornades de formació són les següents:
- Dissabte 20 de març: Lleida (Ateneu Popular de Ponent c/ Pau Claris, 10, de les 11 a les 14:00h).

- Dissabte 27 de març: Sant Sadurní d’Anoia.

- Dissabte 27 de març: Reus.

- Dissabte 10 d’abril: Granollers.

- Dissabte 10 d’abril: Manresa

- Diumenge 11 d’abril: Girona

Totes aquestes jornades de formació tindran el mateix format: els voluntaris que hi assisteixin es distribuiran en quatre sales en les que es faran quatre sessions de formació simultànies. Cada assistent haurà d’escollir, doncs, a quina de les quatre xerrades vol anar.

Les quatre xerrades de formació seran les següents:

1. Campanya de participació i logística.

2. Gestió de voluntaris, aspectes jurídics, jornada electoral i protocol de seguretat.

3. Comunicació.

4. Sistema informàtic.

Hi podran assistir tots els voluntaris de les Comissions Locals que ho desitgin i us recomanem que aneu a la jornada de formació del vostre territori (o la més propera al vostre territori). Quan s’acosti la data de la jornada us anirem enviant tota la informació (emplaçament, horaris...).

Esperem trobar-nos-hi!

Ànims i endavant!

Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència

www.referendumindependencia.cat

HERIBERT BARRERA PARLARÀ A CABRERA DE MAR

2010-03-16T17:38:00.006+01:00

Dins els primers actes convocats per la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, amb motiu de la consulta sobiranista que es farà al nostre poble el proper 25 d'abril, aquest divendres 19 de març, a la Sala Nova, a les 8 del vespre, comptarem amb la presència del molt Honorable HERIBERT BARRERA, que oferirà als assistents una conferència-col·loqui.

ALTRES ACTES DEL MES DE MARÇ I ABRIL

- Divendres 26 de març, a la Sala Nova, a les 8 del vespre, la conferència-col·loqui anirà a càrrec del CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS.

- Dilluns 5 d'abril, a la Sala Nova, a les 7 del vespre, conferència-col·loqui amb PATRÍCIA GABANCHO.

En acabar tots els actes s'oferirà un refrigeri.

NECESSITEM VOLUNTARIS PER A LA CONSULTA DEL 25 D'ABRIL

2010-03-16T17:33:00.004+01:00

Amigues i amics,

com ja sabeu, s’ha creat la Plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir per a convocar una consulta per decidir el futur de Catalunya per al proper dia 25 d’abril.

Ens adrecem a tots vosaltres per a demanar-vos-hi la col·laboració, tant sigui per als dies anteriors al 25 d’abril o per al mateix dia.

Per al dia 25 d’abril tenim la intenció de muntar diferents actes, i sense la presència de voluntaris controlant cada acte serà molt difícil de fer-ho.

Ens interessaria que ens comuniquéssiu si esteu interessats a col·laborar, i que ens indiquéssiu el dia i l’hora que hi podríeu ser presents.

Si només hi podeu ser el dia 25 d’abril alguna estona, també serà de gran ajuda.

Si hi esteu interessats, adreceu-vos mitjançant correu electrònic al coordinador de Campanya, Sergi Vilalta:

sergivilalta25@hotmail.com

Moltes gràcies.

ESCRIT DE MOSSÈN RAIMON CANALIAS

2010-03-12T10:13:00.006+01:00

Opinió

Com a persona o ciutadà tinc dret natural a expressar els meus pensaments o manifestar les meves opinions.

Catalunya durant molts segles ha estat víctima d’una espoliació. Se li ha robat la seva nacionalitat.

1) Moralment: cal retornar-li el que se li ha pres.

2) Legalment: la cosa clama al seu amo (nota 1), i aquesta cosa són: el dret d’autogovernar-se, els costums, la ciència, l’art, l’hàbit de treball, el folklore, etc., és a dir tot el que dóna l’ésser d’un poble, tot el que fa una nació. Això és una veritat que no es pot discutir, de tal manera que no hi ha ningú que pugui aniquilar o contradir aquest dret. Mn. Cinto ho expressava molt bé en la seva obra èpica Canigó quan en l’epíleg diu: “Qui ensorra o alça els pobles és Déu que els ha creat”. Els creients ho atribueixen a Déu, els no creients a la naturalesa. Per als creients aquesta és la nostra doctrina.

3) Èticament: la naturalesa reconeix la propietat: la propietat dels catalans és la seva cultura, el seu pensament; tot el que hem dit: les seves idees filosòfiques, artístiques, poètiques, la seva llengua, en fi tot el que el català és capaç de fer o de pensar: això és el que ens marca com a poble o nació; d’aquesta manera la nacionalitat es fonamenta en la justícia i el dret, no en la política.

Cal evitar dir que la nacionalitat de Catalunya és una política; això és fals. El català és una nació i això té els seus fonaments en el dret que consisteix a donar a cada u el que és seu. Encomanar el dret d’ésser un poble a una política, o és malèvol o és ignorància.

Mn. Raimon

Nota 1. Expressat en el dret romà en llatí: Res clamat domino. Clamat vol dir: crida, exigeix, vol.

REUNIÓ SETMANAL (12M)

2010-03-12T09:26:00.001+01:00

La reunió setmanal de la plataforma tindrà lloc avui divendres dia 12 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Nova (davant de l’Ajuntament).

MICROESPAIS DE LA PLATAFORMA A RÀDIO CABRERA DE MAR

2010-03-09T17:23:00.006+01:00

Amb la col·laboració de Ràdio Cabrera de Mar hem enregistrat un microespai que dóna notícia de l'existència, les activitats i les opcions que hi ha per donar suport a la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, com a col·laboradors actius o bé econòmicament.

El microespai s'emet diàriament després dels informatius, quatre vegades al dia, aproximadament a les 00 h, 9h, 13 h i 19 h. Va acompanyat de la cançó "Campanes de llibertat", que va utilitzar-se com a música de referència de la consulta a Arenys de Munt.

MÉS ESPAIS A LA RÀDIO

Des de Ràdio Cabrera de Mar ens ofereixen també tres espais més, dos de 15 minuts dimarts i divendres nit i més temps, els dissabtes al matí, a les 11,30h.

Caldria algun voluntari que vulgui col·laborar per donar forma i contingut a aquests espais.

REUNIÓ SETMANAL DE LA PLATAFORMA (5 DE MARÇ), AMB L'ASSISTÈNCIA DE REPRESENTANTS D'ALTRES PLATAFORMES DE LA NOSTRA COMARCA

2010-03-04T13:33:00.003+01:00

Com cada setmana, recordar-vos la reunió que tindrà lloc demà divendres dia 5 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Nova (davant de l’Ajuntament).

Us demanaríem que miréssiu d’assistir-hi ben puntuals, perquè comptarem amb la presència de Josep Tiana (coordinador de Decideix Llavaneres), Pilar Llongueres (coordinadora de Cabrils Decideix), Vicenç Valls (membre de Vilassar de Mar Decideix) i un representant per confirmar de l’Associació Alellenca pel Dret de Decidir.

És molt important que hi assistiu perquè, de l’experiència d’aquestes quatre consultes tan properes, podrem acabar de dissenyar el model de la nostra.

EL SÍ GUANYA AL MARESME AMB UNA PARTICIPACIÓ DEL 20%

2010-03-04T13:29:00.003+01:00

La segona onada de municipis cridats a la consulta sobiranista del passat 28 de febrer va comptar amb quatre localitats del Maresme: Alella, Cabrils, Llavaneres i Vilassar de Mar. El Sí es va imposar per majoria, amb una participació que només va superar el 20% a Cabrils.

En el cas de Cabrils, es va comptar amb un 20.7% de votants sobre el cens previst. El Sí va obtenir 1.015 vots (93.6%); el No, 49 (4.5%); en Blanc, 13 (1.2%) i Nuls, 7 (0.6%). La votant més veterana del municipi, de 95 anys, que celebrava el seu aniversari, va dipositar la papereta al col·legi electoral de La Concòrdia i va ser homenatjada amb un ram de flors i uns records de la jornada.

A Vilassar de Mar, la localitat més gran del Maresme que participava al referèndum, la participació va ser del 18.72%. 2.705 vots van ser per al Sí (92.3%); 154 per al No (5.6%), 65 en Blanc (2.2%) i 4 de Nuls (0.1%). Els vilassarencs van disposar de cinc col·legis electorals. A més, hi va assistir l’observador internacional Francesco Sanfilipo del Partit Sard d´Acció (PSA), que després de visitar els col·legis electorals va ser rebut a l’Ajuntament. També va tenir lloc una de les tres proves de vot amb el DNI electrònic, però amb molt poca participació.

A Alella, la participació va ser del 17.8%. El Sí va endur-se 1.265 vots (88.9%); el No, 116 (8.2%); en Blanc, 31 (2.2%) i Nuls, 11 (0.8%). Aquest municipi va ser pioner en el vot electrònic. Els veïns que van participar en la consulta popular van poder fer-ho a través de la innovació, a partir d’un nou sistema de votació que consistia a validar el DNI i rebre a canvi un codi secret per poder emetre el vot sense papereta .

Finalment, al municipi de Sant Andreu de Llavaneres, va participar en la consulta un 14,23%. El Sí es va emportar 1.067 vots (93.1%); el No, 48 (4.2%); va haver 31 vots en Blanc (2.7%) i 0 Nuls (0.0%).

Els resultats generals de la consulta sobiranista del 28 F a Catalunya van ser de 56.128 vots a favor del Sí (92.0%), 2.986 pel No (4,9%), 1.677 en blanc (2.8%) i 186 nuls (0.3%). Van ser cridats a consulta els ciutadans de 80 municipis, a partir de 16 anys, inclosos estrangers empadronats.

Font: La Clau.

VOLUNTARIS PER FER LES BUSTIADES

2010-02-24T17:32:00.002+01:00

La Comissió de Campanya ens ha fet arribar el document sobre les zones de repartiment de les bustiades.N’hi ha que encara s’han de cobrir o s’haurien de reforçar els equips que les cobreixen. Penseu si podeu col·laborar en el repartiment i feu-nos-ho saber a la reunió d'aquest proper divendres.

REUNIÓ SETMANAL (26F)

2010-02-24T17:31:00.000+01:00

La reunió setmanal de la plataforma tindrà lloc demà passat divendres dia 26 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Nova (davant de l’Ajuntament).

PROVA PILOT DE VOTACIÓ ELECTRÒNICA A ALELLA

2010-02-23T13:40:00.004+01:00

Decidim.cat organitza una prova pilot de votació electrònica a Alella

Alella posarà a prova aquest diumenge 28 de febrer el sistema del vot electrònic durant la jornada de votacions de la consulta popular sobre la independència. La iniciativa s’impulsa conjuntament des de Decidim.cat, l’Ajuntament d’Alella i la plataforma organitzadora de la consulta al municipi Alella Decideix, i servirà com a prova pilot per a futures consultes.

Els ciutadans podran participar i expressar la seva opinió a la pregunta “està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?” a través dels ordinadors que s’instal·laran al col·legi electoral habilitat a Can Lleonart. A Alella, en aquesta convocatòria no s’utilitzarà el sistema tradicional de paperetes i urnes.

Com funciona?

A la consulta de diumenge caldrà que els ciutadans vagin personalment al col·legi electoral, on només podran votar electrònicament. Per poder-ho fer, s’hauran d’identificar amb el DNI, NIE, carnet conduir o bé el passaport. Si en el document identificatiu no consta Alella com a municipi de residència, caldrà que aportin un certificat d’empadronament de l’Ajuntament per tal de verificar que resideixen en el municipi. Un cop identificat, la mesa electoral facilitarà al votant un sobre tancat amb la clau o codi “pin” que el permetrà exercir el seu dret a vot a través dels ordinadors.

Avantatges del vot electrònic

Amb la prova pilot de vot electrònic, Alella fa un pas endavant en l’aplicació de les noves tecnologies en un procés participatiu. El vot electrònic facilita el recompte de vots, evita errors en el procés de votació i permet reduir els costos econòmics i mediambientals que representa la impressió de les paperetes. Aquest nou sistema garanteix, a l’igual que els mecanismes tradicionals, la confidencialitat i la integritat del vot.

Font: premsa@decidim.cat

NECESSITEM VOLUNTARIS PER FER UN PROGRAMA A LA RÀDIO

2010-02-21T21:36:00.004+01:00

Tenim la intenció d’impulsar un espai de la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir a Ràdio Cabrera de Mar, setmanalment i fins que es faci la consulta al municipi, el proper 25 d'abril, però necessitem voluntaris que vulguin participar-hi. Qui estigui interessat cal que ens ho faci saber.

LA PLATAFORMA, A LA BALLADA DE SARDANES EN EL DIA DE LA CALÇOTADA

2010-02-21T21:32:00.004+01:00

La plataforma ha estat present a la ballada de sardanes que s'ha fet avui, en el dia de la tradicional calçotada, a Cabrera de Mar. Aquestes són algunes de les imatges fotogràfiques que Feliu Vilalta ha recollit.

12 RAONS PER PARTICIPAR AL 28F

2010-02-21T21:31:00.002+01:00

De l'Associació Alellenca pel Dret a Decidir, aquestes 12 raons per participar a la consulta sobiranista. Les recollim.

1. Per poder demostrar al món que la nació catalana està preparada per exercir el dret a l’autodeterminació.

2. Per promoure, en un futur, la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència.

3. Per enfortir les xarxes ciutadanes que hauran de recolzar el referèndum.

4. Per afavorir la participació popular i la democràcia directa.

5. Perquè el dret democràtic de decidir (que inclou el dret a l’autodeterminació dels pobles i a la independència política) és un dret universal, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides. Així ho enuncia el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966, signat també per l’Estat espanyol, en el seu article primer tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació.

6. Perquè la Consulta sobre la Independència permet votar lliurement i amb consciència. I això permetrà conèixer l’opinió real de la ciutadania sobre aquesta qüestió.

7. Perquè la consulta és perfectament legítima i fiable.

8. Perquè hi haurà observadors internacionals i premsa acreditada d’arreu que validaran i valoraran la Consulta.

9. Perquè la Consulta sobre la Independència representa un aprofundiment de la democràcia directa.

10. Perquè la Consulta s’organitza des de la societat civil i és un exemple del compromís i la maduresa de la ciutadania catalana que cal respectar i afavorir.

11. Perquè podem demostrar al món que la nació catalana està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació.

12. Perquè el poble d’Alella és capaç de participar en una consulta de forma lliure i madura.

VINE, PARTICIPA I DECIDEIX!
En el nostre web http://alelladecideix.cat disposem de tota la informació necessària per a donar respostes a totes les qüestions que aquesta consulta pugui generar.

REUNIÓ SETMANAL DE LA PLATAFORMA (19F)

2010-02-18T10:17:00.001+01:00

La reunió setmanal de la plataforma es farà demà, a la Sala Nova de l'Ajuntament, a dos quarts de vuit del vespre.

LA PLATAFORMA A TELEVISIÓ DE MATARÓ - MARESME DIGITAL

2010-02-17T10:48:00.004+01:00

El coordinador general de la plataforma Cabrera de Mar pel Dret de Decidir, Joan Maluquer i el portaveu de l'entitat, Albert Calls, van ser entrevistats al programa La Tribuna, que dirigeix i presenta el periodista Manuel Roca i Cuadrada a Televisió de Mataró-Maresme Digital.

L'entrevista es va emetre ahir a la nit i es repeteix avui a les quatre de la tarda. És la primera aparició pública de Cabrera de Mar pel Dret de Decidir en un mitjà de comunicació comarcal. Durant prop de mitja hora, es va poder parlar del treball i els objectius de tots els voluntaris de la plataforma i del repte que suposa per al municipi la consulta del proper 25 d'abril.