Contacta amb nosaltres

correu@cabrerademarpeldretdedecidir.cat

dilluns, 22 de març de 2010

APUNTS SOBRE LA CONFERÈNCIA D'HERIBERT BARRERA

Crònica


A continuació publiquem les notes que va aprendre el company Albert Botta sobre la conferència d'Heribert Barrera, el passat 19 de març a la Sala Nova.Conferència d’Heribert Barrera a la Sala Nova de Cabrera, 19 de març.

Heribert Barrera centra la seva exposició en la situació actual de Catalunya, el sentit de les consultes sobre el Dret a Decidir i la necessitat de participar-hi.

El moment actual és molt important pel futur del país —a desgrat que sovint això es digui en molts moments¬— perquè la situació de crisi econòmica obra pas a canvis estructurals, perquè no som un país normal, i perquè l’existència de Catalunya com a col·lectivitat nacional (sociològica, cultural, lingüística) té el perill de desaparèixer.

Des del fet històric de la pèrdua de les llibertats fa 300 anys, no hem trobat una fórmula d’encaix amb Espanya que preservi la nostra realitat cultural i lingüística. D’ençà finals del S. XIX hi ha hagut moltes temptatives de trobar aquest encaix, i totes han fracassat.

Aquests fracassos abans no tenien —més enllà de l’àmbit polític— gaire més transcendència, perquè la realitat social i cultural de Catalunya quedava inalterada: Catalunya podia sobreviure al fracàs polític i esperar temps millors. Com a referències històriques es poden esmentar la fructífera obra de Francesc Macià i el primer Estatut d’Autonomia (bo i les reticències de Madrid i els seus intents de recuperar les competències atorgades). Així mateix, el franquisme va ser, en bona part, un moviment contra Catalunya i la seva identitat; acabada la dictadura, l’obra del President Tarradellas va permetre tornar a enllaçar amb el reconeixement espanyol de la identitat catalana, reconeixement que portà al segon Estatut d’Autonomia.

Ara bé, un fracàs avui pot posar fi a la nostra identitat col·lectiva, portar-la a una lenta mort dolça i narcotitzada, mitjançant espanyolització creixent lingüística i cultural.

Davant d’això hi ha qui pensa que cal tornar a provar l’autonomisme, i no desistir-ne, bo i els fracassos anteriors. També hi ha qui presenta el federalisme com a possible sortida, tot i que a Espanya no hi hagi federalistes, més encara a l’hora d’acceptar els trets específics de Catalunya. Per tot això, a banda que aquestes opinions siguin respectables, l´única via per mantenir la llengua i la cultura és la independència. Per això és bàsic que la gent opini, convé que els polítics coneguin què pensa la gent a Catalunya.

En les properes eleccions de novembre d’enguany no quedarà clarament formulada aquesta opció (a CDC hi ha independentistes i al PSC també, però no són dominants, com tampoc ho són a ICV; a ERC en són majoria). D’aquí el ple sentit del referèndum sobre el Dret a Decidir que pregunti sense vaguetats si la gent desitja o no la independència. Per això la gent ha d’anar a votar el proper 25 d’abril.

Els resultats actuals mostren que l’independentisme creix. I el seu camí ha de ser el referèndum pacífic, sense plegar-se a la refractària legalitat espanyola, a una autorització de Madrid: fins i tot, mai que s’arribés a enviar la Guàrdia Civil per impedir el referèndum, es visualitzaria que l’ús de la força uneix Espanya. Aquest triomf moral donaria la legitimitat que porta a la independència. El referèndum es pot convocar per acord del Parlament de Catalunya.

Si aquest acord es produeix, si hi ha un govern prou fort que resisteixi les pressions de Madrid, Catalunya pot recuperar les llibertats. No creu que això passi en la propera legislatura, sinó quan hi hagi un estol o conjunt de parlamentaris que creïn aquestes circumstàncies.

El públic va aplaudir llargament el conferenciant i, tot seguit, es va obrir el col·loqui fent notar la precisió dels arguments i la modèlica claredat de l’exposició.

A la pregunta respecte la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, Barrera va manifestar que aquest tribunal no té independència política (no hi ha la necessària separació de poders) i, que al PP i al PSOE els interessa que no hi hagi sentència abans de les eleccions, perquè els inquieten les reaccions a la retallada dels elements més significatius de l’Estatut.

Ara bé, guanyar temps no és cap solució. Cal esperar una sentència ambigua, ben igual que ho és una Constitució que permet distintes lectures, a favor o en contra, segons la conveniència dels partits dominants. En aquestes condicions l’autonomisme ha quedat reduït a descentralització administrativa; el finançament mostra com l’ambiguïtat permet retallar aquelles perspectives més favorables a Catalunya.

D’aquí la situació d’urgència de la Catalunya actual: o solucionem aquests temes ara o no ho farem mai. Aquesta solució demana la legitimitat que dóna el referèndum. Aquesta legitimitat assenyala l’estratègia política a seguir: una majoria independentista al Parlament, un govern ferm, i uns partits units que posin els altres temes en un segon nivell.

Finalment, Barrera no veu possible un canvi favorable en la llei electoral que permeti escollir prioritàriament persones i no partits, atès que per modificar-la cal una majoria parlamentària de 2/3.

Albert Botta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada