Contacta amb nosaltres

correu@cabrerademarpeldretdedecidir.cat

divendres, 12 de març del 2010

ESCRIT DE MOSSÈN RAIMON CANALIAS

Opinió

Com a persona o ciutadà tinc dret natural a expressar els meus pensaments o manifestar les meves opinions.

Catalunya durant molts segles ha estat víctima d’una espoliació. Se li ha robat la seva nacionalitat.

1) Moralment: cal retornar-li el que se li ha pres.

2) Legalment: la cosa clama al seu amo (nota 1), i aquesta cosa són: el dret d’autogovernar-se, els costums, la ciència, l’art, l’hàbit de treball, el folklore, etc., és a dir tot el que dóna l’ésser d’un poble, tot el que fa una nació. Això és una veritat que no es pot discutir, de tal manera que no hi ha ningú que pugui aniquilar o contradir aquest dret. Mn. Cinto ho expressava molt bé en la seva obra èpica Canigó quan en l’epíleg diu: “Qui ensorra o alça els pobles és Déu que els ha creat”. Els creients ho atribueixen a Déu, els no creients a la naturalesa. Per als creients aquesta és la nostra doctrina.

3) Èticament: la naturalesa reconeix la propietat: la propietat dels catalans és la seva cultura, el seu pensament; tot el que hem dit: les seves idees filosòfiques, artístiques, poètiques, la seva llengua, en fi tot el que el català és capaç de fer o de pensar: això és el que ens marca com a poble o nació; d’aquesta manera la nacionalitat es fonamenta en la justícia i el dret, no en la política.

Cal evitar dir que la nacionalitat de Catalunya és una política; això és fals. El català és una nació i això té els seus fonaments en el dret que consisteix a donar a cada u el que és seu. Encomanar el dret d’ésser un poble a una política, o és malèvol o és ignorància.

Mn. Raimon

Nota 1. Expressat en el dret romà en llatí: Res clamat domino. Clamat vol dir: crida, exigeix, vol.

1 comentari: